DON ÀNGELO

Un relat de: Montse Guillén Galimany
Don Giuseppe va vessar l’aigua beneïda sobre el cap del petit Angelino i el seu bram va ressonar a tota l’església. Era un Gentile i feia honor a la família. Seria un home de caràcter, com el besavi Àngelo, que se’l mirava entendrit des del primer banc. Era cepat, fort malgrat l’edat, amb cabells grisos i mirada penetrant. Tota la família el respectava.
L’Angelino era la seva debilitat. Tenia el somriure de la Rosetta, la seva dona, que al cel sia. Com l’enyorava! Feia tres anys que l’havia deixat i cada dia la recordava en veure aquell infant i els ulls se li entelaven. Havia tingut cinc fills i setze néts i ara el segon besnet li omplia el cor.
En acabar la cerimònia, van dirigir-se al restaurant, prop de l’església. De camí, s’hi va trobar amb alguns amics de sempre, amb qui xerrava, recordava vells temps i es prenia un capuccino. Alguns coneguts el saludaven efusivament i li agraïen que en algun moment els hagués ajudat a sortit d’un mal pas. Sabia que ho havia fet tot pels seus i que , si podia, feia els favors que li demanaven; per això, dormia amb la consciència ben tranquil•la.
Durant l’àpat, un cambrer se li va acostar amb un diari. Gairebé en un murmuri, li va dir: “Fet, don Àngelo” . En llegir “CONEGUT FISCAL MOR EN ESTRANYES CIRCUMSTÀNCIES”, va respondre: “Bene, bene...”.

Comentaris

  • Insòlita tendresa[Ofensiu]
    brins | 16-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat molt ben ambientat, de seguida que el lector comença a llegir-lo ja se sent transportat a un poblet italià. La història que conté és un perfecte retrat del comportament de la màfia: blanor i duresa alhora. Felicitats!


    Pilar

  • L'altra cara[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2015 | Valoració: 10

    Has dibuixat perfectament l'altra cara de l'ésser humà. Santet per aquí, dimoniet per allà. Tot això perfectament ambientat en un poble qualsevol del sud d'Itàlia o de Sicília. En poques ratlles toques el fons de la dualitat. Una abraçada.

    Aleix

  • Angelo o Demone?[Ofensiu]

    Un àngel pels seus (amb targes opaques?) i un dimoni pels altres.
    Un relat que conté la tremendaria d'un "Baldric" i la Xispa que tan bé et caracteritza.
    Enhorabona, ragazza!

  • Il Padrino[Ofensiu]
    Guiomar | 20-04-2015

    Montse! què callat que t'ho tenies. La meva història preferida, Il Padrino, les màfies! Què bo, però que bo!

  • Bene,[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-04-2015

    bene la storia, bellissima Montse!
    Segur que no vas ser una de les guionistes de Il Padrino?

  • contrast[Ofensiu]
    Edgar | 20-04-2015

    Aquesta dualitat bonhomia i emció amb crim no deixa de ser la expresió de la naturalesa humana. M'ha agradat moltl'ambient que es crea

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-04-2015 | Valoració: 10

    El final es una pasada
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Montse Guillén Galimany

16 Relats

119 Comentaris

11666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona el 1968. Des de sempre m'ha agradat escriure, però fins ara em costava trobar els moments per fer-ho entre la voràgine quotidiana.
Sóc professora de secundària i aprenent de relataire.
Moltes gràcies per llegir-me i per permetre que us llegeixi.
Una abraçada.

montseguillen01@gmail.com