homes, vigileu, en quin forat ho fiqueu!

És dia de processor a la petita ciutat andalusa.

El Paco acompanya a la seva dona, fervent devota de La Macarena. És un home reservat, tímid, i poseïdor d'una veu privilegiada. Als seus 54 anys el capellà l'ha pogut convèncer perquè canti els passos.
Ara ve de la sacristia, de recollir el pot de les almoines. Pensa que el pot és massa gran, la gent sol ser gasiva amb els donatius, menys quan una saeta està ben cantada. Amb el pot buit, se'n va a trobar la seva dona. Al passar per un costat del claustre entreveu la figura de la seva neboda; l'acompanya una noia d'uns 18 anys, molt guapa, exuberant, desinhibida, vestida amb una samarreta de tirants, molt minsa i uns texans retallats a mitja cuixa. El Paco pensa que la seva neboda s'hauria de buscar amigues més formals.

Mentre mira la noia, a aquesta se li trenca el tirant del sostenidor i sense cap fals pudor se'l treu i el guarda a la butxaca dels pantalons. La visió dels pits de la noia, alliberats per un instant, turgents, amb els mugrons erectes, causa un fort impacte a en Paco, acostumat a gaudir només que de les migradeses, tapades per pudor, de la seva santa dona. El cos del Paco respont de manera automàtica a l'estímul visual.
Veu que s'acosta la seva muller i unes amigues vénen a buscar-lo per anar a la processó..
-"Dios mio, ahora NO !!! ", El Paco torbat, no sap com dissimular l'indesitjat efecte i com que no té temps per pendre una altra decisió, opta per posar-se el pot a l'alçada convenient.

L'ajuntament ha muntat un empostissat de fusta on s'asseuen les autoritats eclesiàstiques i civils. La vorera sobre la qual està muntat està a més de mig metre per sota del nivell de la calçada. Això afavoreix en Paco, el qual posat dret al costat, amb mig cos amagat, pot dissimular l'inconvenient tumefacció. Els pensaments incontrolats no paren d'evocar la visió dels pits de la noia i el cos d'en Paco respon amb més i més contundència. Ben dotat com està i tant augmenta la mida que, rebenta la bragueta que ja estava mig descosida.

El pot de les almoines està fet de cartró endurit, una mica malmes per l'ús, te un esboranc a un costat, tapat amb un esparadrap que es desenganxa. El Paco, atabalat i avergonyit, no se li acud altre sol.lució que ficar el penis pel forat del pot pensant que ja li passarà i intentant seguir la liturgia dels passos.

Ve el pas de La Macarena. La dona, molt tibada per qué no li caigui la peineta, li dona un cop de colçe, recordant-li que ha de cantar una saeta.
- " ¡ Venga hombre, arráncate ya !
El Paco, cristià convençut, intenta posar el cinc sentits en el cant i ho aconsegueix. Tant bé canta que les persones que segueixen als penitents son generoses aquesta vegada i deixen caure monedes d'euro dins el pot de les almoines.

Les monedes van caient com ganivets roents sobre el "pecat" d'en Paco. I com més en cauen més bé canta aquest.

Dring… "Ay !"
dring… "ay ay … !"
dring, dring, dring…
"aay aaayyyyy aaaaaaaaaaayyyyyyyyyy ...!!!

L'esposa està exultant: ningú canta les saetes tant bé com el seu Paco.