Repòs

La terenyina s'esten de banda a banda del sender mig esborrat. La rosada ha cobert els fils de gotetes d'aigua fent la marevella de transformar-la en collars de diminuts diamants. Talment sembla protegir el pas que dona a una petita esplanada obagosa, plena de bardisses, tranquila, on l'aire és quiet i el temps s'atura. És un lloc molt bonic i ferèstec a l'hora.
Un tronc corcat ha caigut arrossegant l'eura que tapava una làpida semi enterrada. Té relleus ornamentals, es nota que ha estat luxosa. Encara s'hi llegeix l'any: 1801.

L'excursionista, un adolescent, està a punt d'avisar als companys i ensenyar-los la seva troballa. Torna a mirar la lápida, un calfred li recorre l'espinada. Deixa volar els seus pensaments. Li sembla que d'un moment a l'altre les despulles s'eixecaràn de la tomba reclamant la pertorbada tranquilitat. S'ho pensa una mica i abandona l'indret sense fer soroll.

No sab perqué el lloc l'ha impresionat, no vol profanar el que s'imagina l'últim refugi d'un gerrer que s'ha guanyat el dret al descans.