i vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat

- Va ves, aprofíta't, no la veus?, està tant calentorra que desprèn fum.
En mala hora va admetre davant dels tres companys de feina que era verge. Ara estan en un una discoteca on l'han dut enganyat per celebrar el seu aniversari. Ja és major d'edat.
- Mira jo te la poso a punt.- Això ho diu el guapo de la colla, un noi amb ínfules de Brad Pitt. La gesta li surt malament i torna amb els grup despotricant de la presumpta "peça" a caçar.
- Va!, és una putarranca, no paga la pena.
- Mireu, jo no vull anar amb putes. A més em mereixen tot el respecte. Deixeu-me, ja m'espavilaré tot sol. No necessito ajuda. Ja se que ho feu amb bona intenció, però, no!. A més aquesta nit hi ha pluja d'estels i ho vull veure i gravar.
Aquesta reacció no agrada als tres companys, els quals no van precisament amb bones intencions, li tenen mania per que es pren la feina seriosament, és intel·ligent, treballador i eficient i això no es pot tolerar, no li perdonen que sigui diferent de la resta: es prometien una nit de burles i gresca a costa d'ell.
- Ets un cagat tio, així no "sucaràs" mai!.
- Així ens agraeixes el que fem per tu? Eiiii, que l'entrada te l'hem pagat nosaltres eh!!!
- "Pollafluixa que ets un "pollafluixa" ja ja. Apa, ves-te'n a mirar les estrelletes i t'ho folles amb el telescopi!!!.
Pel Joan ha sigut una mala experiència, acaba de descobrir l'autèntica cara dels que creia que podien arribar a ser amics seus.
Se'n va camí cap a la parada de l'autobús, no té altre mitjà de transport, l'han dut en cotxe. Ha de caminar un bon tros per un camí bastant solitari, la discoteca està a l'extrarradi. Ja veu els primers llums de la ciutat quan sent els crits desesperats d'una noia. Veu un cotxe aparcat just al costat del canyissar que voreja el camí i unes canyes que es mouen; sense pensar-ho hi va corrents, doncs honest com és, mai deixarà d'ajudar a qui ho necessiti. Just a temps: una noia està lluitant inútilment per impedir el que es veu clarament que serà una violació. El Joan no és un noi massa fort, però, l'ira l'empeny i li dona força. Ell considera la violació un crim. L'agressor fuig davant l'imprevist atac.
La noia, amb les faldilles encara a la cintura, atordida, només encerta intentar tapar-se el pubis amb les calces esparracades. El Joan es gira d'esquena.
- No pateixis, ningú et farà mal. Vesteix-te, t'acompanyaré a casa.
- Ja... ja estic- xiuxiueja ella, mentre intenta posar-se dreta. El Joan es tomba a temps d'agafar-la, doncs, les cames li fallen i cau. Els núvols destapen per un moment la lluna, la claror il.lumina la cara de la noia. - Deu meu! però si és la Marta!-
La Marta, la secretament admirada Marta, la filla de l'amo de l'empresa on treballa en Joan.
Segur que ella no l'ha reconegut, sempre passa entre les taules dels administratius amb un posat distant, sí que saluda a tot-hom, però, es veu clarament que ho fa per educació i no vol intimar amb els subordinats.
Fan el camí cap a ciutat en silenci. Ella, insegura, s'arrepenja al braç d'en Joan.
- Vols que telefoni a la teva família?
- No, no- respon amb veu quasi inaudible. Estan passant per davant del pis on viu el Joan i aquest diu:
- Jo visc aquí, els meus pares no venen fins passat demà, si vols et deixo les claus, jo aniré a casa de la meva tia- li ensenya les claus, ella les agafa prement-les contra el seu pit i aquesta vegada sí, el mira. Una mirada espaordida, de gos apallissat i alhora taladren. Té les faccions desencaixades, unes ulleres profundes a sota dels ulls, llàgrimes i mucositats se li estan assecant a les galtes, però, al Joan li sembla la noia més bonica del mon.
- Només has de tenir en compte que el gat no s'escapi al obrir la porta -, la Marta es gira i sense dir res se'n va cap el pis. El Joan inicia la marxa cap a casa de la seva tia. Només ha caminat tres illes de cases que sent una corredissa darrera seu, es gira al mateix temps que li agafen de la màniga. És la Marta.
- Tinc por, no vull estar sola - Sense paraules van cap el pis d'en Joan. Un cop a dins, aquest li ensenya d'on pot treure les tovalloles per dutxar-se i es prepara el sofà de la sala per dormir-hi.
No pot dormir, la imatge mig nua de la Marta li inunda els pensaments, les seves natges de nàcar, les seves cuixes ben tornejades, l'entrecuix . . ., recorda pel·lícules on la noia salvada de les urpes del malvat acaba en braços (més ben dit: en cames) del seu salvador.

Doncs no, aquesta història no acaba amb l'entrega sexual de l'heroïna, acaba de manera més convencional. No fan l'amor fins dos mesos abans de casar-se, al cap de dos anys, sent el Joan el més jove director d'àrea que ha tingut l'empresa.