HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (III)

HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (III)
(Els dies rojos)

I
Sentim de lluny la remor del mar. Ens trobem a la Cala Sagrada. Es fa de dia a poc a poc. El cel s'ha cobert d'una espesa boira. La boira es va diluint.
(Apareix en Lluís, el mercader, força envellit)
Lluís: Boira! Només boira!
(Apareix Lena)
Lena: (irònica) I què carai hi esperaves trobar?
Lluís: (sorprès) Lena! (s'abracen) M'havia fet la idea que ja no et veuria mai més...
Lena: Ja ho veus. Va ser fàcil tornar. A Port Ultranord em vaig endur al llit uns quants oficials de l'exèrcit transardani.I la compensació fou aquesta, tornar el més aviat possible a casa meva, al meu bordell. I tu?
Lluís: Viure Oestènia no ha sigut facil. Ara, m'han commutat la pena i he tornat. Vull començar de nou.
Lena: Estimat camarada, pels de la nostra generació aquella lluita, aquells ideals que vas conéixer a Port Ultranord no tenen sentit! A més, Mercadal no ha canviat gens.
(Apareix Luigi, amb camiseta, vestit de bany i tovallola)
Luigi: Qui ha dit que no ha canviat gens?
Lluís: Vaja, vaja...en Luigi Mirandel.lo! Em pensava que els mafiosos com tu es podririen tots a les presons d'Estènia.
Luigi: T'has perdut moltes coses durant aquests anys, (amb ironia) camarada!
Lluís: Caram, quins fums!
Luigi: Un respecte per l'alcade de Mercadal!
Lena: Estimat alcalde, em vindrà a veure, després a les sis?
Luigi: Ho sento, puteta meva, aquesta tarda m'ha de venir a veure la Joaquima.
Lena: Qui? Què?
(en Lluís marxa)
Lena: On vas? Espera'm! (i marxa rere d'ell.)



II
Ens trobem al mercat central de Mercadal. Apareix correns en René Truffo, bastant envellit.
René: Lladre! Lladre! Agafeu-lo! M'ha robat quaranta patrocinis d'or!
(Apareix en Lluís)
Lluís: No cal que et posis així,René!
René: (sorprès) Lluís! (i s'abracen) Ho sento, no puc estar per tu, haig de trobar aquest desgraciat que m'ha robat els patrocinis. (al seu fill) Jan, Pierre, perseguiu-lo!
Veu d'en Jan: Però, pare, si només son quaranta patrocinis!
René: I quaranta del lladre de la setmana passada i quaranta del d'avui...
Veu d'en Pierre: Te raó, el pare, l'hem d'agafar.
(Apareix en Pep, que ara és Sergent amb un parell de soldats)
Sergent Pep: Es pot saber què passa?
(Apareixen en Pierre i en Jan perseguint el lladre. El lladre en veure els soldats s'espanta i s'atura)
Soldat 1: (al sergent) L'arrestem?
Sergent Pep: És clar!
(En Jan s'interposa entre el lladre i el soldat)
Jan: No us fa vergonya arrestar un pobre indigent?
(El soldat dóna una empenta a en Jan)
Sergent Pep: Treieu-li la caputxa!
(El soldat li treu la caputxa.En René i en Lluís es queden parats en veure una noia.
En Pierre no pot deixar de mirar-la. En Jan s'aixeca del terra i també es queda sorprès.Apareix Lena)
Lena: Un moment!
Lluís:(a Lena) On coi t'havies posat?
Lena: Ho sento, Lluís, no puc estar per tu.(Al sergent)Es pot saber per què arresteu la meva treballadora?
Sergent Pep: Ha robat quaranta patrocinis.
Lena: (a la noia/maternal) Ja et vaig dir que això no s'havia de fer! (agafa els quaranta patrocinis de la noia i els hi torna a en René.)
Sergent Pep: Molt bé. Problema solucionat. Marxem.

Lena: Ei, ei, ei...Pepet meu! No havíem quedat a les dues?
Sergent Pep: (afluixant el to de veu) Sí, sí a les dues.(als dos soldats) Va, marxem! (i marxen)
Lena: (a la noia-lladre) Ja ho veus, noia, venia a resoldre un problema amb un client i t'he resolt el teu problema.Bé, me'n vaig!
Maria, la noia-lladre: Ei, un moment! (Lena es gira) Gràcies.
(La Lena marxa)
Maria, la noia-lladre: Jo també m'en vaig! (desapereix correns)
René: (a en Pierre i en Jan) Veniu,fills meus que us presentaré en Lluís, el mercader. (en Pierre i en Jan saluden en Lluís) Veniu, veniu que us ensenyaré on tenia la seva parada fa uns quants anys.
III
Ens trobem al quarter general de Mercadal.En Totpes, en 'Forçabruta', actualment, general i coronel, respectivament, planifiquen la visita reial)
General Totpes: Benvolgut Coronel, la visita no s'ha d'allargar massa, sa majestat no es troba massa bé del cor.
Coronel: Te raó. Hem de vetllar per la seva seguretat.
(Apareix el sergent Pep)
Sergent: Senyors, sento interrompre la seva reunió; però haig d'informar-los que acabo de veure en Lluís, el mercader. Les autoritats d'Oestènia m'han informat per carta de la commutació de la pena d'aquest i altres convictes que en breus dies arribaran a l'illa.
La commutació es deguda a la bona conducta de l'individu en qüestió.
General i Coronel: Gràcies, sergent.
General Totpes: Pot retirar-se. (el sergent marxa/al Coronel) Mai hauria arribat a pensar, Coronel, que el seu nebot arribaria a ser tant competent.(el coronel somriu) Hem d'anar en compte, no vull que aquests ex-convictes ens portin incidents.M'ha entès bé?
Coronel: (s'aixeca i saluda) Sí, senyor.( i marxa.)

IV
Som al Palau Reial de la Ciutat del Nord. El Rei seu el seu tro sobre una tarima. Se'l veu envellit, cansat, adormit.Obre els ulls.Badalla. Fa sonar una campana. Entren correns un noble i una dama.
Noble i dama: (preocupats) Què ens cridava, majestat? Què li passa, majestat?
Rei Patrocini: (amargat) Res em passa. Són aquestes quatre parets. Cada dia se'm fan més feixugues. Un dia d'aquests acabaran amb mi. Tantes hores sense fer res em consumeixen a poc a poc. Sense la reina. Sense fills. Només un imperi que cada dia s'ensorra més.
Dama: Però, per què diu aixo, majestat? Hauria d'estar content! D'aquí pocs dies vindrà a Transardània la seva neboda, Sa altesa Salomé d'Estènia.
Rei Patrocini: Tens raó, estimada.Potser, Salomé m'animarà una mica.
Noble: I a més, a més d'aquí pocs dies tornarà a visitar un dels motors econòmics de l'imperi, Mercadal.
Rei Patrocini: Teniu raó. Després de tants anys tornaré a Mercadal. Però no sé perquè presento que aquest cop serà l'últim.
V
De nou al Palau Reial de la Ciutat del Nord.S'obren ràpidament els llums. El Rei dorm el tro. Entra nerviós i excitat el General Totpes.)
General Totpes:Majestat! Majestat! Majestat!
Rei Patrocini: (desvetllant-se malhumorat) Que són aquests crits?
General Totpes: Sóc jo, en Totpes.
Rei Patrocini: Estimat general, espero que tingueu una bona excusa per alterar el meu son.
General Totpes: Heu de suspendre la visita a Mercadal.
Rei Patrocini: Per què? Si només falta una setmana.
General Totpes: Precisament per això. Amb poques setmanes els grupusculs perillosos s'han refet. Antics ex-convictes i joves exaltats han fet ressucitar L'O.A.T.
Rei Patrocini: (rient) No hem feu riure! I per això m'heu desvetllat? L'O.A.T. ha passat a l'història. L'imperi té problemes més importants que un ridícul grup d'exaltats.
General Totpes: No han passat a l'historia. Volen enderrocar el règim!
Rei Patrocini: (indignat) Què? Com? Per què? Quina desgràcia! Justament ara que la meva salut trontolla.
General Totpes: Excel.lència, ha de saber que la junta de seguretat de Mercadal ha ideat un pla per desactivar aquesta banda.
Rei Patrocini: Oi que ha parlat de joves exaltats? Que en coneix algún? Aquests són els més perillosos.
General Totpes: Te raó. He sentit rumors que els fills d'un conegut mercader i vell conegut meu, el Senyor Truffó, estan infiltrats en aquesta història.
Rei Patrocini: Què? Esta parlant d'aquell flequer que elabora aquelles pastes tan bones de Mercadal?
General Totpes: Exacte! I el més fort és què estan totalment obsessionats en ideologies de Bakunins, Marx, Lenins i qui sé jo!
Rei Patrocini: Què! Com! Un altre cop volen introduir aquelles idees perverses d'Ultranova?
General Totpes: Bé, el terme exacte són idees comunistes o anarquistes o què sé jo! Segons ha pogut investigar el jove menbre de la junta de seguretat, el sergent Pep, l'organització per l'alliberament de Transardània està dividida en dos fronts: per una banda els que defensen la lluita armada i aquest recony d'idees subversives i per altre banda els que defensen la lluita pacífica i democra no sé què per l'alliberament de Transardània. Fins i tot, en aquesta banda hi està emmerdat un home de Déu, un mossén!
(Apareix el Cardenal de Transardània)
Cardenal: Ja el conec, aquest, ja...en el seu dia el vaig enviar a les Terres exòtiques, però veig, que després de tants anys ha tornat a caure en la temptació del dimoni.
General Totpes: Il.lustríssima! No l'esperava!
Cardenal: Benvolgut General, he vingut a avisar a sa majestat que d'aquí uns moments comencarà la santa missa a la capella reial.
Rei Patrocini: General meu, per avui, ja n'he tingut prou! Aniré a Mercadal tant si plou com si neva. Així ho he dit i així es complirà!

VI
Som de bon mati. Al mercat central de Mercadal. Es fa de dia. En Tutto,badoc i tonto, fill adoptiu d'en Luigi, penja un cartell. En Pierre arriba amb un cistell ple de pa i se'l queda mirant…
Pierre: Es pot saber que fas?
Tutto: No n'has de fer res, company.
Pierre: Que estàs penjant? Un cartell que informa de la visita del Rei?
Tutto: Exacte! El nostre amo i protector.
Pierre: Ei, ei, ei...un moment!(s'acosta per arrencar el rètol) D'amo, res. Vinga, treu aquesta merda d'aquí!
Tutto:(li ho impedeix) M'ho ha ordenat el meu papà.
Pierre: En Luigi?
Tutto: Ell és molt bo amb mi.
Pierre: (sarcastic) Ha,ha,ha...el nostre venerable alcalde és molt bo amb tu.Però si et tracta que fot fàstic. Ell és un escanyapobres, un mafieta, un burgès de merda, un llepaculs d'en Totpes i companyia. Tant se li enfot el proletariat com la burgesia. Mentre els esbirros d'en 'forçabruta' no li descobreixin les corrupteles, oi?
Tutto:(exaltat) En 'forçabruta'? On? On?
Pierre:Tranquil, tranquil que era broma. Vols que et digui una cosa, Tutto? Podries venir amb els meus i així ens ajudaries a canviar aquesta merda de país. Ja sé
que en Luigi et protegeix com un pare, però...
(Apareix en Luigi)
Luigi: (cridant) Deixa en pau el meu nen! No li escalfis el cap amb les teves tonteries revolucionàries! Tu i els teus no anireu enlloc amb aquesta revolució de barri!
Pierre: (encarant-se furiós) No ets ningú! Ets un interesat! Aprofitat! Mafiós! Corrupte!
Luigi: (encarant-se furiós) No em fas cap por! Ni tu ni els teus ni el teu germanet i aquell rectoret de pa riure no hem feu cap por! Tu i les teves perverses idees revolucionàries i el teu germanet proclamant a tota proa les profecies d'un vell boig que fa una pila d'anys que va morir.(Mirant-lo amb menyspreu) No oblidis que en aquesta vila jo sóc qui mana! Colla de passerells! Il.lusos!



(Apareix en René)
Rene:(exaltat) Que carai passa? No vull discussions al meu mercat! M'heu sentit bé? (a en Luigi) Benvolgut alcalde espero que el meu fill no li hagi causat cap incident...(a en Pierre) I tu, gandul, ves a portar aquest cistell allà on t'he dit! (i en Pierre malhumorat marxa)
Luigi: Cap problema! (i marxa arrosegant en Tutto)
René: Quina colla de busca-raons! (i desapereix)
(El mercat queda uns instants buit i apareixen dues conegudes venedores, força envellides i poc després dues conegudes, també força envellides:)
Clienta 1: (a clienta 2) Aquest fill d'en René quina peça!
Clienta 2:Quin?
Clienta 1: En Pierre, dona, en Pierre que ens vol escalfar el cap amb les seves idees roges!
Clienta 2: Tens raó. Idees del dimoni!
Venedora 1: Prou! Ja n'estic farta d'aquesta cançó!
Venedora 2:(veient com s'apropa en Lluís, en Pierre i dos revolucionaris) Companya, em sembla que l'haurem de sentir força temps aquesta cançó!
(Les dues venedores i les dues clientes es queden en un racó observant el grup que s'apropa. En René fa la seva feina sense immutar-se.En Lluís, el mercader puja a dalt una cadira i es dirigeix al personal)
Lluís, el mercader: Escolteu-me bé...avui és un dia històric per aquest mercat format per proletaris, menestrals, mercaders i gent del poble que sempre ha volgut el progrés pel nostre país. I el progrés i el canvi s'apropen perquè aviat L'Organització per l'Alliberament de Transardània resurgirà de les cendres gràcies a persones com en Pierre Truffó.(en Lluís baixa de la cadira. Els quatre revolucionaris aplaudeixen.En Pierre puja a la cadira i son pare se'l queda mirant al.luscinat)
Pierre:Amics i camarades! No he vingut aquí per denunciar les nostres injustícies, sinó per mostrar-vos l'autèntica alternativa: L'O.A.T.! Ha sigut cabdal conéixer l'obra de Marx, Engels i Bakunin per adonar-me de les nostres mancances. L'obrer de la capital està oprimit, però els camperols, pescadors, comerciants i menestrals de Mercadal encara ho estem més! Hem de REBEL.LAR-NOS!
Clienta 1: I què més!
Pierre: Hem de lluitar per una Transardània lliure, respectuosa i solidària amb la massa obrera. No podem permetre que estigui alienada!
Clienta 2: Alie què?
Pierre: Hem de lluitar contra l'església! És l'opi del poble! Fa costat a la reialesa, a la noblesa, als militars, a la burgesia, als mafiosos...no ho podem permetre!
(Apareix en Martí i en Jan)
Marti: Mentida! Jo també sóc església i estic lluitant al costat dels meus germans. Dels més desfavorits de Mercadal. Jo sóc l'autèntica flama de Crist que ajuda els pobres, els desvalguts, els necessitats, els indigents...Fa molts anys hem varen expulsar per aquesta lluita, però, ara us demano que lluitem pacificament per l'alliberació!
Jan: Nosaltres lluitem per enderrocar pacíficament aquest règim que ens oprimeix!
Revolucionari 1: A ningú els interesa la vostre lluita!
Revolucionari 2: No anirem enlloc sense les armes!
Pierre: (a en Jan) Per què has vingut, germanet, per desmontar-me la festa?
Jan: També tinc dret a dir el que penso.
Pierre: No anireu enlloc amb aquesta ridícula lluita pacífica!
Ets un envejós! No suportes que sigui el nou líder de l'O.A.T.!
René:(cridant histèric) Prou! Prou! I Prou! Sóc el vostre pare i també el mercader més veterà d'aquest mercat...no toleraré cap merder ni cap acció violenta! No vull més mitings! A partir d'ara els haureu de fer fora de la meva vista!
Pierre: Per què, pare?
Jan: Tens por?
Rene: No vull que acabeu com la vostre mare!
Lluís, el mercader: Això no és assumpte teu, René!
(Puja a la cadira. Comença a cantar o recitar ben fort)
Ja estem farts de tanta hipocresia! Ja estem farts de tanta mentida! Companys, alcem les mans i alcem la revolució! Companys alcem les mans i alcem la rebel.lió! I diguem no,no, no a tanta repressió! I diguem no, no, no a tanta opressió!
René: Prou! No vull sentir més aquesta cançó!
(Apareix correns en Tutto)
Tutto: Marxeu, marxeu...No vull que us facin mal! Sou el meu mercat, la meva gent i venen per vosaltres!
René: (estranyat) Qui?
Tutto: En Luigi, el meu parastre, el meu patró, el meu amo i senyor ha ordenat que les tropes d'en Pep visitin el mercat i arrestin a tots els revolucionaris.


Lluís, el mercader: (estranyat) En Pep? Aquell pocapena que de jove havia repartit diaris?
Venedora 1: Estimat Lluís, les coses han canviat molt a Mercadal.
René: (veient la gent indecisa) Què feu? On voleu anar? No us creureu això que ha dit en Tutto, oi?
(I dit aixo, les dues clientes, les dues venedores, en Jan, en Pierre i els revolucionaris marxen)
René: On aneu? Que feu? No pot ser veritat!
Lluís, el mercader: Sou uns cagats! Torneu!
(Apareix en Pep, acompanyat amb tres soldats)
Sergent Pep: I tant que es veritat!
Lluís: Vaja, vaja...en Pep, aquell pocapena que repertia diaris ara es un llepaculs reial!
Sergent Pep: Vigila el que dius, convicte!
Lluís: Ex-convicte.
René: (ingenuament) No pretendrà, sergent, fer cap mal al mercat, oi?
Sergent Pep: (alçant la veu) Regireu-ho tot!
(I els tres soldats ho comencen a destrossar tot a cops de garrot i patades)
René: (desesperat,impotent) Pe...pe...però que està passant? Que estant fent?
Lluís:(encarant-se al sergent) Què t'ha passat? Què t'han fet? On es aquell noi jove que venia al mercat a repertir diaris? Aquell noi jove enamoradís i simpàtic. Qui t'ha menjat el cap? Em fas fàstic!
Sergent Pep: Calla!
Lluís: T'has convertit en un d'ells. En el braç dret del teu oncle. En el llepaculs d'en 'forçabruta' i el fidel servent d'en Totpes!
Sergent Pep:(molt amenaçador) NO em busquis les pessigolles o tornaràs a Oestènia!
Lluís: On és aquell jove que estimava en secret la neboda d'en Totpes?
Sergent Pep: Calla! Tanca la boca desgraciat! No en saps res de la meva vida! Aquella història va acabar ja fa molts anys.Ara, sóc un altre. Ho sóc perquè m'ho he guanyat a pols i perquè m'ho mereixo.
(En René mira al.luscinat i sense entendre res les parades mig destrossades. En Lluís mira al.luscinat el canvi d'en Pep i aquest crida despòticament)
Sergent Pep: (als soldats) Ja n'hi ha prou! (a en René) Vol saber, Sr.Truffó, per què estic aqui? M'han encarregat que extermini tots aquells rebels que corrompin l'ordre públic.
Lluis:(enfoten-se'n) Ui,ui,ui...quina por em fas!

Sergent Pep: (a en LLuís) Has parlat massa ex-convicte!
(als soldats) Arresteu-los!
René: Pe...pe...però si som innocents! Sóc una persona innocent i tinc bones relacions amb el general Totpes!
Sergent Pep: Ja sé que és innocent. Però algú o altre ha de pagar el que fan els seus fills, no ho creu així?
Lluís: Malparit! Desgraciat!
(Els soldats s'enduen en René i en LLuís.En Pep no para de riure.)

VII
És la tarda. Ens trobem als carrers perduts i estrets de Mercadal. En Pierre apareix i s'atura cansat i s'asseu en un banc d'un parc.
Pierre: (neguitós) On cony s'ha possat mon pare? On carai deu ser?
(Apareix Maria, la noia-lladre.S'asseu al costat d'en Pierre)
Maria: Vull apuntar-me a la teva organització!
Pierre: (sorprès) Què?
Maria: Ja ho has sentit.
Pierre: Però, tu no treballes per la Lena?
Maria: Escolta, maco, jo no treballo per ningú i si fos un meuca, què? No m'hi podria apuntar...
Pierre: Bé, la qüestió, és que, no sé...
Maria: (se'l queda mirant) Ets tan guapo...
Pierre: Què dius?
(I se li llença al damunt i li fa un petó)
Pierre: Què fas?
Maria: No diueu que ho hem de compartir tot?
VIII
Estem al mateix lloc d'abans. Apareix en Jan correns.
Jan: On deu ser? On carai s'ha fotut mon pare?
(Apareix Clementina, la filla d'en Totpes)
Clementina: Es pot saber amb qui parles?
Jan: No n'has de fer res.

Clementina: Que no hi ets al mercat a la tarda?
Jan: Per què?
Clementina: Ara, hi anava a comprar.
Jan: No hi pots anar!
Clementina: Per què?
Jan: El sergent Pep i companyia ho han destrossat tot.
Clementina: Ara ho entenc.
Jan: Què entens?
Clementina: Ho vaig sentir d'estranquis.
Jan: El què?
Clementina: La conversa que mon pare mantenia amb la resta d'oficials. Han planificat un pla per destruir l'O.A.T. No volen que amb la visita del Rei a Mercadal hi hagi cap problema. Saben que al mercat s'hi amaguen molts adeptes a aquesta organització.
Jan: I per què no m'ho vas dir ahir?
Clementina: No n'estava segura.
Jan: Amb què em surts ara? Fa molts anys que ens coneixem. Sempre vens al mercat. M'has explicat un munt de coses que no hauries dit mai a ningú i jo igual. Pensava que ens teníem confiança.
Clementina: Tinc por.
Jan: De què?
Clementina: El meu pare i els seus van per vosaltres.
Jan: I per què no m'ho deies?
Clementina: No ho sé. No vull que mon pare m'alci la mà. Últimament està molt violent. Ha canviat. Abans era més obert i carinyós. No vol que vingui al mercat. No vol que em relacioni amb vosaltres.
Jan:(s'apropa més a ella i li mira fixament els ulls) Tina, m'ho has de dir tot. Entre nosaltres no hi pot haver secrets. Som amics, no?
Clementina: Tens raó. T'ho explicaré...

(De sobte Clementina recorda la conversa que va sentir: Una taula. Darrera el General. Apareixen el Coronel i el sergent. Saluden militarment al General. Aquest diu:)
General Totpes:(furiós) Estic molt decebut amb vos
tès. Us he encarregat que hem vigilessiu d'aprop l'O.A.T. i en especial aquell parell de fills d'en Truffó...i quin ha sigut el resultat? Cap! Sou uns imbècils! Uns incompetents! No us podeu prendre la feina tant a la lleugera! M'heu entès bé?
Coronel i Sergent: Sí, senyor!
General Totpes: Vigilareu d'aprop aquell parell de degenerats! Ho fareu?
Coronel i Sergent: Sí, senyor! (i marxen)
(apareix Clementina)
Clementina: Si us plau, pare, no els facis mal...en el fons son bona gent.
General Totpes: Què? Com? Com t'atreveixes, filla meva, a dir que aquell parell són bona gent?
Clementina: Els conec de tota la vida.
General Totpes: No vull que et fiquis als meus afers. No vull que escoltis rere les parets!
Clementina: Afers? Quins afers? Vull parlar amb el meu pare no amb el general Totpes! Mai t'ocupes de mi!
General Totpes: No em posis més nerviós i marxa a la teva habitació.
Clementina: No vull! Vull saber perquè voleu fer mal a aquells dos nois. Són joves de Mercadal normals i correns. No fan mal a ningú amb les seves idees.
General Totpes:(la pega) Calla! Com t'atreveixes a parlar-me així! Marxa a la cuina i no vull que em parlis més d'aquest tema.
(Clementina marxa plorant. Fi del record. Clementina deixa de parlar)
Jan: (sorprès) Caram!
Clementina: No puc més, Jan, no puc més.(i plora)
(S'abracen)
Jan: A partir d'ara res tornarà a ser com abans.
Clementina: Vull enamorar-me més de tu. Ets valent, sincer, honrat, altruista i tens les idees clares.


Jan: Tu si que ets valenta enfrontant-te amb un pare així.
Saps una cosa?
Clementina: Què?
Jan: Hem d'estar preparats. S'acosten uns dies durs, difícils.
Clementina: Ho estarem?
Jan: Ho estarem.
(Es fan un llarg petó.)
IX
Ens trobem a la Cala Sagrada. En Pierre reposa pensatiu en una roca. Apareix Maria:
Maria: Es pot saber que hi fas aquí?
Pierre: Espero.
Maria: Esperes? A qui carai esperes?
Pierre: No n'has de fer res.
Maria: (confusa) Què? Estic igual d'emmerdada com tu en aquesta història. Faig el que em dius: reperteixo aquells panflets, faig encarrecs estranys, vigilo la seu clandestina de l'O.A.T....i em dius que no n'haig de fer res!
Pierre: (la mira fixament) Per què ho fas això?
Maria: A tu que et sembla?
Pierre: No ho tinc gaire clar.No vull que per culpa meva acabis emmerdant-te més del compte i acabis malament.
Maria: (s'acosta a ell i l'abraça) Tu m'has ajudat i els teus camarades m'han donat un lloc per viure; tu m'has ajudat a creure en un cosa diferent, m'has omplert d'energia, m'has omplert d'esperança...només et puc donar les gràcies. Cada dia t'aprecio més i t'es...
(Apareix Dolores, una vella revolucionària exiliada de la Ciutat dels Furs.Parla amb un accent castellanitzat)
Dolores: ¡Así me gusta! Que les dones d'este país siguen fortes!
Pierre: (content) Dolores!
Maria: Dolores?
Pierre: Et presento la meva amiga Maria...
Dolores: (s'estrenyen mutuament la mà) Encantada, camarada!


Maria: (a Pierre) Qui és aquesta dona? D'on l'has tret? Per què parla amb aquest accent? Per què parla amb aquest to? De què la coneixes? Que ha vingut a fer a Mercadal? Fa relativament poc que ens coneixem, Pierre, i no m'havies dit res d'una cinquantona...
Pierre: (atabalat) Vols parar, Maria! Es diu Dolores Ibarru, ha vingut expresament d'Ultranova per ajudar-nos.
Dolores: (molesta per la desconfiança de Maria) Mira, preciosa, vinc d'Ultranova, del punt més septentrional i perdut de les terres Ultraforànies.He lluitat tots aquests anys perquè la meva ciutat, la Ciutat dels Furs visqués en llibertat. Actualment és una dictadura. I el seu port, el Port Ultraforani és un cau de mierda i vici.Fa molts anys vaig conéixer la mare d'en Pierre. En Pierre, m'ha conegut a través de la correspondència que sa mare i jo havíem mantingut durant tants anys. Ara, m'ha localitzat, i m'ha demanat ajuda per tirar endavant la vostre revolució.Sóc aquí per Transardània i per vosaltres.
(Apareix en Jan correns, cansat i esbufegant)
Jan: Pierre, Pierre, on carai t'havies fotut? T'he estat buscant tot el dia! El pare no el trobo, no el trobo enlloc.
(es queda mirant la Dolores) Qui és aquesta?
Pierre: És la Dolores. Una vella coneguda que vol afegir-se a la revolució.
Jan: Estic preocupat. No és normal això del pare.
Pierre: Jo també l'he buscat a tot arreu i no l'he trobat.
Maria: Tranquil.litzeu-vos! No li poden haver fet cap mal!
Jan: M'he trobat a la Clementina. M'ha confessat que en Totpes i companyia ens estan vigilant de molt aprop.
Pierre: Tu i aquesta Clementina, aquesta Clementina i tu...no has d'oblidar que es la filla del podrit Totpes i per tant no és de fiar.
Jan: Potser sí que no es de fiar com dius tu...però no has d'oblidar que en les seves venes també corre sang revolucionària...la seva mare, la Cristina Benet va morir per refer l'O.A.T.

(Apareix Clementina correns, cansada, espantada)
Clementina: Heu de marxar!
Pierre, Jan, Maria,Dolores: Per què?
Clementina: Ha tornat.
Pierre, Jan, Maria, Dolores: (espantats) Qui?
Clementina: Ha tornat. I ve per vosaltres. Us vol fer mal.
Pierre: El Rei?
Clementina: No!
Jan: La seva neboda?
Clementina: Bé,sí, ella sí, però no.
Pierre, Jan, Maria, Dolores:(espantats, intrigats criden ben fort) Qui és? Diguens qui és? Qui?