Històries de Transardània (I)

HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (I)
(Escenes d'una execució)
I
Poca llum. Matí. Una execució.Tres soldats apunten amb una metralleta a tres presos.
Els dos primers presos porten els ulls tapats amb un mocador. El tercer pres, en Sergei Trukov, un conegut comunista vingut d'Ultranova, refusa el mocador. El tinent que dirigeix l'execució, conegut popularment com 'Vexamolt', li retreu aquest fet.
Tinent: (amb menyspreu) Què? Et vols fer el valent?
Sergei: Prefereixo morir donant la cara.
Tinent:(als tres soldats) Preparats, llestos...
Un dels tres soldats es fa enrera.
Soldat: No puc, no puc matar-lo amb la cara destapada!
Tinent: (indignat) Què? És la teva feina,desgraciat! Va vinga, vinga...Posició!
Els tres soldats es preparen de nou per matar
Tinent:Preparats, llestos i foc!
Disparen i cauen morts els dos primers presos. En Sergei aprofita per marxar i amb les mans lligades fuig. El tinent davant la por del soldat s'indigna molt, s'acosta a ell i l'amenaça…
Tinent:Inútil! Desgraciat! Malparit! Es pot saber que et passa? eh! (als altres dos) Arresteu-lo! (els altres dos soldats li prenen l'arma i l'apunten) Va, vinga, cap el quarter! (i els soldats primer i el tinent després marxen. Fi de l'execució.

II
Ens trobem al Mercat Central de Mercadal. Han obert tres parades. Darrera les parades hi ha dues venedores i en l'altre parada hi ha en Lluís, un conegut mercader.Els tres personatges s'escolten les paraules d'un vell que es troba damunt una cadira; es conegut per tothom com 'el profeta'. Davant del vell profeta hi ha dues clientes del mercat. El vell mirant a l'infinit crida ben fort:
Profeta: Hi haurà un dia que tot serà llum. Aquesta boira que ens amenaça s'haurà esvaït. Vindran dies de dolor i d'angoixa, de sang i de tristesa; però per sort sorgiran nous lluitadors que ens deslliuraran d'aquest captiveri...sorgiran d'una nissaga de mercaders i seran forts i valents! Hi haurà un dia que aquesta boira que ens amenaça s'haurà esvaït!
Venedora 1: Calla d'una vegada vell que ens espantes la clientela!
Venedora 2: Fora d'aquí! No us l'escolteu!
Lluís, el mercader: Deixeu-lo estar! No fa cap mal aquest home!
(Les dues clientes marxen)
Profeta: Escolteu-me! Fills meus, escolteu-me! Hi haurà un dia que serem lliures!
Venedora 1 & 2: Fora! Fora! Desgraciat!
I el vell baixa de la cadira i marxa.

III
Matinada. En un llit mig incorporada descansa la reina Judith. La reina es posa nerviosa, respira amb dificultat i ordena a una serventa que vingui correns el Rei.
Reina Judith:(a una serventa) Si us plau, ràpid, ràpid, feu entrar el rei...
La serventa surt i entra correns amb el rei.
Rei Patrocini: (espantat) Oh, reina meva, reina del meu cor...no m'agrada veure-us així.
Reina Judith: (a poc a poc) Estimat meu,no estigueu trist...marxo tranquil.la perquè sé que he sigut una bona esposa reial. La meva única tristesa es no haver-vos pogut donar cap hereu. Estic maleïda! Tants avortament seguits m'han destrossat. Estic cansada, molt cansada. Aquesta nit, en somnis he vist en aquest palau, en aquest regne la traïció. Pateixo per tu, espòs fidel, perquè els teus dies s'acaben. Només vull descansar...
Rei Patrocini: (molt espantat a la serventa) Aneu, corre, aneu a buscar ajuda! (i la serventa surt/a la reina) No em deixeu, estimada, no em deixeu...
Reina Judith: Adeu estimat. ( i es mora)
Rei Patrocini: (impotent) No,no,no,no,no...
IV
Mig matí. Ens trobem de nou al Mercat Central de Mercadal. Darrera de les tres parades, de nou, les dues venedores, les dues compradores, i en Lluís, el mercader.Apareix correns en Pep, un noi que treballa de repartidor de diaris. Puja davant una cadira que hi ha davant una parada i tothom se'l queda mirant intrigat.I en veu solemne diu…
Pep: Es fa saber a tot el poble de Mercadal que sa majestat la Reina Judith ha mort.
Tots els presents: La reina morta! La reina morta!
Pep: Si voleu més informació us porto 'L'informador de Mercadal'!
Tots s'apropen a en Pep i li demanen un exemplar.Un cop els ha repartit tots marxa correns.


V
Migdia.Tornem a trobar en Pep.Està assegut en un banc. El noi compta els exemplar que encara li falten per repartir. Entra una noia, la Michelle. És la neboda del Coronel Totpes. S'asseu al costat d'en Pep, i li diu:
Michelle: (amb veu dolça) Que me'n donaràs un?
Pep: És clar...(i li dóna un i ella li paga el que val) Però, es pot saber que fas aquí? Si et veu el teu oncle et renyarà!
Michelle: I el teu no?
Pep: Bé, el meu no em controla gaire...
Michelle: (s'acosta més a ell) Va, vinga, no dissimulis! Sé que estàs penjat per mi,oi?
Ell deixa anar els diaris, s'acosta a ella i li fa un petó els llavis.
VI
Tarda. En Pep seu seriós en una cadira. El seu costat té el seu oncle que no deixa de donar voltes i més voltes.
Pep: Si us plau, oncle, podria deixar de donar tantes voltes?
M'està posant nerviós!
Capità: (s'atura i el mira fixament) Si fossis un dels meus reclutes et castigaria i t'obligaria a fer deu flexions.(Alça el to de veu) A veure...que carai haig de fer amb tu? Des que es varen morir els teus pares, jo t'he tractat com si fossis el meu fill i m'ho pagues així, embolicant-te amb la neboda del coronel Totpes.
Pep: (amb timidesa) Només som amics...
Capità: No em vinguis amb romanços! Tothom us ha vist junts.T'aviso...Vés amb compte...recorda que és la neboda del coronel.
Pep:(submís) Sí, oncle!


VII
Vespre.Ens trobem davant una reunió de militars. Estan tots reunits en una taula allargada.Presideix la reunió el coronel Totpes.
Coronel Totpes: (seriós) Aquesta reunió és per comentar i solucionar les últimes irregularitats que s'han comés...
Tinent: Irregularitats? Com pot dir una cosa així? Totes les autoritats de la Ciutat del Nord comenten que nosaltes som un dels commandaments mes eficaços de tota l'illa.
Coronel Totpes: (molest) Ah, si? I com s'entén que m'arribin rumors d'irregularitats en l'execució dels ultims rebels?
Capità: Hi deu haver un confussió, oi tinent?
Tinent: Segurament.
Coronel Totpes: Espero que hagi estat una confussió. No voldria assabentar-me un altre cop que tenim problemes amb els infiltrats comunistes.Ah, i per cert, demà em desplaçaré als funerals de la nostre estimada Reina.Espero que quan torni no hi hagi hagut cap problema. M'han entès bé?
(El capità i el tinent s'aixequen)
Capità i tinent: Sí, senyor!
VIII
Vespre. En un petit tro hi trobem mig adormit el bisbe de Mercadal. Entra correns en Martí, un jove diaca.
Martí: Excel.lència?
Bisbe: (es desperta de cop) Sí, sí, que passa? que passa?
Martí: M'he pres la molestia de despertar-lo per parlar sobre un tema d'especial rellevància.
Bisbe: Endavant...
Martí: (amb cautela) Li volia parlar del profeta.
Bisbe: (molest) Oh,no, un altre cop, no!




Martí: Per l'amor de Deu, excel.lència!
Bisbe: No te'n recordes de la lliçó dels falsos profetes?
Martí: Oh, sí, és clar!
Bisbe: (molest) Llavors no entenc com us heu atrevit a despertar el meu plàcid son abans de la missa de les set.
Martí: Però, excel.lència...sabeu perfectament que treballo en un barri conflictiu i molts veïns em pregunten si són certes les profecies del vell. Jo els hi dic que l'església encara no s'ha pronunciat sobre el tema...no sé que els haig de dir!
Només hauria de veure la cara que fan tots aquells infeliços al sentir les paraules del vell...tots somien en llibertat!
Bisbe: (enfadat s'aixeca del petit tro) Prou! Les profecies són mentides! I no em penso prendre la molèstia d'escriure un comunicat per explicar que les paraules d'aquell boig no són certes. I vostè, Martí Vilaseca, si vol arribar al sacerdoci, no busqui problemes. M'ha entès bé?
Martí: Sí, excel.lència. (i fosc)

IX
Ens trobem dins un palau d'Estènia. El Príncep Tiburci es troba assegut en un tro.Entra correns el tinent i li besa la mà.
Príncep Tiburci: (afalagat) Oh, benvolgut tinent, aixequi's, aixequi's...L'he cridat perquè col.labori amb mi. Necessito que col.labori amb mi...
Tinent: Oh,si, és clar...amb molt de gust.
Príncep Tiburci: (canvia el to de veu.To més despòtic) Vull que vigili el Rei, que vigili tots els seus moviments. Sé que està malalt i no tardarà massa en caure. Només li demano això, i que si us plau, sigui discret.
Tinent: Oh, sí, altesa.

Príncep Tiburci: Aviat m'haureu de dir majestat. Fa anys que m'hauríen d'haver dit majestat, però el Gran Fructuós II va preferir donar al tro al seu fill predilecte. Ara em toca a mi, em pertany! (amb to burleta) Després de la mort de la dolça Reina Judith, en Patrocini no aguantarà massa temps.Ho sé.Sempre ha sigut més feble. Sempre ha confiat en els seus assessors. I així funciona l'imperi...en plena crisi! Si cal, fins i tot, convocaré una nova assemblea dels representats dels poders i els convenceré de la necessitat de crear una llei que garanteixi la protecció de la succeció de l'Imperi.
En Patrocini sense hereu està perdut! Jo i la meva nissaga serem els nous reis!
Tinent:(aplaudeix) Bravo, altesa...i quin profit en trec jo?
Príncep Tiburci: Et garanteixo que quan arribi al poder et convertiràs en general i seràs un dels maxims representants de les forces armades.
Tinent: Altesa, compliré amb els seus desitjos. (i es retira)

X
Ens trobem al Palau Reial de la Ciutat del Nord, capital de l'imperi. Hi ha dos trons. En un hi trobem assegut, el Rei Patrocini. Està abatut i mira el terra. A l'altre tro, hi trobem el Príncep Tiburci que
el consola:
Príncep Tiburci: Oh, germà meu! No estigueu abatut. La Reina Judith ha sigut la més gran emperadriu que ha tingut aquest imperi.
Rei Patrocini: No cal que em consoleu més, germà. (s'aixeca del tro) Haig de superar aquest tràngol jo sol. Agraeixo el temps que has passat amb mi després del funeral. Però, val més que torneu a Estènia d'on heu vingut. Em sabria greu que per culpa meva, la gestió d'aquelles illes comencés a funcionar malament,i més ara, que he sentit rumors que els revolucionaris d'Ultranova volen introduir els seus ideals a les nostres illes.
Príncep Tiburci: (també s'aixeca del tro i amb to solemne li diu) No pateixis, germà, jo sempre et seré fidel i estaré al teu costat. ( i després d'una reverència exagerada se'n va.)



XI
Ens trobem a la casa del coronel Totpes. Ell seu en una cadira, davant una taula i beu un got de vi.Apareix la seva amant, la Cristina Benet, amb una plata de dolcos. Ell s'aixeca, s'apropa a ella, li pren la plata, la deixa damunt la taula i s'abraça a ella apassionadament, ella li correspon amb una altre abraçada. Ell es disposa a descordar-li els botons de la brusa, però ella amb un moviment brusc s'allunya d'ell i crida enrabiada…
Cristina: Només em vols per això?
Coronel Totpes: No et posis així! Si no vols, no ho fem i tant contents com sempre...
Cristina: Només em vols per aixo,oi? No te'n recordes? o què!
Tenim una filla! Em pots dir per què no la vols reconéixer? Per què carai no li fas de pare? Vull ser la teva dona! No vull ser una puta, ni la teva amant, ni la teva dona de fer feines...vull ser la teva dona! Tan difícil és? (s'apropa a ell amenaçadora) Tens por, oi? Tens por que els alts càrrecs vegin malament la nostre relació,oi?
Coronel Totpes: No és tan fàcil com et creus...
Cristina: Ah, no? I això justifica que ens haguem de veure en secret?
Coronel Totpes: (molest) És clar que sí! No ho oblidis...sóc un coronel que defensa els interesos de l'imperi. No em puc casar amb tu. Ets de les Terres Continentals, el nostre enemic estratègic. Ets una ciutadana que pertanys a Continentalia!
Cristina: No ho entenc! Estem en època de pau!
Coronel Totpes: Però els alts carrecs no volen que els militars de carrera s'emboliquin amb persones d'altres països i ètnies.
Cristina: Ah, ja...i això justifica que només em puguis estimar en secret,oi? Per què la veritat, vols saber la veritat...cada dia dubto més de sí realment m'estimes de debò o simplement sóc la teva joguina.
Coronel Totpes: (s'apropa a ella i l'intenta acaronar) Ja saps que t'estimo...
Cristina: Però...


Coronel Totpes: Però ara per ara només ens podem relacionar d'aquesta manera. No puc trair els ideals de l'imperi.
Cristina: (s'allunya d'ell de forma molt brusca) Els ideals de l'imperi? Ah, si? Jo també en tinc d'ideals! Per si no ho sabies també en tinc! I vols saber una cosa...les proximes setmanes marxo d'aquí. Me'n vaig. M'en vaig a Port Ultranord.
Coronel Totpes: (molt sorprès) Què? A Port Ultranord? Però...que no saps que és un pou de delinqüència? No saps que és el bressol dels revolucionaris?
Cristina: I és clar que ho sé...Aniré a Port Ultranord amb una amiga d'aquí Mercadal. Ens interesa conéixer de més aprop aquest ideals que tu descrius com a revolucionaris.
Coronel Totpes: (espantat) Però, Cristina, no m'ho pots fer això, no pots marxar així...i la nena?
Cristina: (amb una certa insolència) La nena està amb ta mare.
I ara, deixa'm tranquil.la! No et preocupis,tornaré! (i marxa)
Coronel Totpes: No sé que fer amb aquesta noia, no sé que fer!(es beu tota el got de vi.)
XII
Estem a casa del jove matrimoni format per en René Truffó i l'Aurora Ribera. Ella és nascuda a Continentàlia, criada a Mercadal, formada a les Universitats de Continentàlia i actualment amb la plaça de mestre al col.legi central de Mercadal. La parella menja en silenci. Ell ha parat de menjar i li diu:
René: Ho has de deixar!
Aurora:No puc.
René: Per què? Per què no pots?
Aurora: És la meva vida! M'he passat mitja vida lluitant per totes aquestes idees. Què pretens? Vols que ho deixi estar?
René: Sí, vull que oblidis totes aquestes idees! No et faran cap bé ni a tu ni a mi, ni al nostre fill...


Aurora:Ara m'adono que no m'entens! Abans volies lluitar...lluitaves per tenir un lloc al mercat, per ser algú, algú reconegut...i ara que ho has aconseguit t'has tornat com un d'ells! T'has aburgesat!
René: Prou! N'estic fart que em tractis així! Sembla que no valoris els esforços que faig per tirar endavant el negoci!
Aurora: El negoci aquí, el negoci allà...només penses en les peles! Abans eres diferent!
René: Tu si que eres diferent! Des que vas tornar de Continentàlia has canviat. Abans eres diferent. Eres obedient, bona noia, i tenies les idees clares.
Aurora: (indignada s'aixeca de la cadira) Ara ho entenc...això és el que vols, oi? Vols que sigui com abans, oi?
René: (també s'aixeca de la cadira) La Universitat et va canviar! Abans et conformaves amb el que tenies. Et conformaves amb la manera de fer de la gent d'aquí.Ara no, ara només tens pardalets al cap.
Aurora: (indignada) Pardalets? Ser inconformista li dius pardalets? No crec pas que siguin pardalets! Són motius per canviar aquesta merda de país, de regne o d'imperi. És igual.Digues-li com vulguis. Són motius per lluitar per un país nou, diferent, igualitari, just, solidari...
René: (la talla) I què més! No podem canviar un país que porta segles sota la dominació dels Patrocinis i dels Fructuosos.
Aurora: Sí que podem! És per això que me'n vaig aquests pròxims dies a Port Ultranord en un congrés.
René:(molt sorprès) Què? Com? Marxes? Marxes i em deixes amb el petit Pierre tot sol.
Aurora: De tant en tant tu també li podries fer de pare, oi?
René: I que collons hi has d'anar fer allà? Està ple d'aquests que en diuen comunistes o anarquistes o no sé què!
Aurora: Me'n vaig! I a més a més me n'hi vaig amb una amiga que ara viu aquí, a Mercadal.


René: Què? Estàs boja!
Aurora: Sí, ho estic. No vull que els meus fills neixin i visquin en una societat dominada per cretins.
René: (confós) Fills? Que jo sàpiga només tenim en Pierre...que estàs insinuant? Que en Pierre tindrà una germaneta?
Aurora: (somrient) Ah, no sé...també podria ser un germanet!
René: (s'acosta i l'abraça) Oh, que feliç que em fas!

XIII
Es creuen en René Truffó, carregat amb un cistell ple de paquets de farina, i el Coronel Totpes. El Coronel l'atura.
Coronel Totpes: Si us plau, documentació!
René: Un moment, coronel...(sorprès) Coronel! (deixa el cistell al terra.Es regira les butxaques i li dona) Aquí la té, senyor.
Coronel Totpes: (després de mirar-se els papers, els hi torna) Benvolgut senyor Truffó, espero que no s'hagi espantat si li he demanat la documentació.
René: Oh, no, no...en absolut.
Coronel Totpes: Són les noves normes. Hem de vetllar perquè no entrin clandestinament a l'Imperi aquests enèrgumens de revolucionaris.
René: Oh, si, si...ho entenc.
Coronel Totpes: Per cert, la seva dona fa dies que no l'he vist al col.legi...
René: Ah, bé, ha marxat a Port Ultranord en un congrés internacional o alguna cosa així.
Coronel Totpes: (pensatiu) Quina casualitat!
René: (encuriosit) Per què?
Coronel Totpes: Ah, no, per res, per res... (acomiadant-se) Bé, molt de gust d'haver-lo saludat!
René: Passiu be, senyor Coronel!


XIV
Ens trobem al Mercat Central de Mercadal. Les dues venedores de sempre conversen:
Venedora 1: Per cert, quina dia havia de tornar en Lluís?
Venedora 2: Em fa l'efecte que ja hauria d'haver tornat, oi?
(Apareix en Lluís, el mercader)
Lluís, el mercader: (eufòric) Ja estic aquí! Ja he tornat! I sabeu una cosa? He tornat amb les idees clares!
(Apareix en Luigi, un jove mafiós que duu un maletí)
Luigi: (sarcàstic) Clares? Ha, ha,ha...estic buscant una adreça i fins ara, ningu m'ha sabut indicar on carai és!
Venedora 1: Si us plau! No cal que es posi així!
Venedora 2: Digui'ns a on vol anar...
Luigi: Estic buscant la plaça Rodona.
Lluís, el mercader: (reticent) Ah, ja, la plaça Rodona...No buscarà el cabaret,oi?
Luigi: Com ho sap?
Venedora 1: El cabaret? Ah, no, no...no en volem saber pas res!
Venedora 2: Va,vinga, fora, fora!
Apareix Lena, una meuca.
Lena: (enfadada/a les venedores) Aquesta és la famosa hospitalitat mercadalesa? Si fos, per vosaltres dues, no en tindríem mai de turistes!
Lluís, el mercader: Em fa l'efecte que aquest 'senyor' no és pas un turista.
Lena:(s'acosta a Luigi) Hola, maco, vols que t'acompanyi al cabaret?
Luigi: Bé, sí, jo vull saber on carai estic!
Lluís: (s'acosta a ell) Benvolgut senyor...
Luigi: Luigi, Luigi Mirandel.lo.




Lluís: Benvolgut senyor Mirandel.lo, sàpiga que es troba en aquests moments en un dels molts racons del Mercat Central de Mercadal. Mercadal?, es preguntarà vostè.Mercadal, sí, un dels motors econòmics de l'Imperi i més concretament de Transardània. Transardània?, es preguntarà vostè. Exacte, Transardània és l'illa més gran i més poblada de l'Imperi de les Illes Martiques.
Lena: I també ha de saber que si vostè és un dels molts col.laboradors de l'economia submergida de la nostre vila, acompanyi'm que el duré al cabaret...
Lluís: Molt estimada Lena, ja pots acompanyar aquest senyor al cau dels mafiosos...
Apareix René.
René: (enfadat) Mafiosos? Què diu ara! Amb els controls que hi ha per part de les autoritats, dubto molt que hi hagin mafiosos. A més, quan he vingut m'han demanat la documentació!
Venedora 2: (rient) Com t'han pogut demanar la documentació a tu, René, que tothom et coneix?
René: Així és. Mercadal és una vila honrada i tranquil.la, no em puc creure que hi puguim haver-hi mafiosos.Mercadal sempre ha sigut una vila de pescadors i mercaders, com jo, que elaborem els dolços més bons de tota l'illa!
Vene
dora 1: No serà tant! Exagerat!
Luigi:(espantat) Bé, senyors, gràcies per ajudar-me.(i marxa)
Lena:(enfadada) Ho veieu? o què! Un altre client que perdo! M'espanteu la clientela!
Venedora 1: Tot el contrari, ens l'espantes tu, maca!
Venedora 2: Va, vinga, fot el camp! (I Lena marxa)
Venedora 1: (a Lluís) Ah, per cert, que ens has dit que tenies molt clar?
Lluís: Oh, sí, he vist clar que hi ha certes entitats nostres, molt nostres que hem de recuperar.
René: Jo, l'unic que veig nostre és aquest mercat.
Lluís: Estimat René, tu sempre tan de cara a la pela...vull recuperar l'O.A.T.
René: (amb menyspreu) Estàs boig!

Venedora 1: Tu mateix, Lluís, tu mateix.
Venedora 2: No volem problemes.
Lluís: Sí, ho he vist clar. A les Terres Continentals i més concretament a Port Ultranord, ho he vist clar.
René: (estranyat) A Port Ultranord?
Lluís: Sí, René, sí...he estat amb la teva dona i amb la Cristina Benet.
Venedores i René: Qui?
Lluís:(més fluix) Sí, home, sí...l'amant del Coronel Totpes.
Venedores i René: Aaaahhh.
Lluís: I tenim moltes ganes de recuperar l'O.A.T, la nostre organització, l'organització per l'alliberament de Transardània!
René: Benvolgut Lluís...fes el que vulguis...però no vull problemes.
Venedores 1&2: (rotundes) Nosaltres tampoc.
Lluís: Lluitaré per aquests carrers! Lluitaré perquè aquests carrers tornim a ser lliures!
Apareix el Profeta.
Profeta: Sí, estimat Lluís, sí...tu començaràs la lluita, tu la començaràs!
Entra correns l'Aurora.
Aurora: (nerviosa) Corre, amagueu aquest vell...he sentit davant del col.legi que el volen matar!
Apareix en Martí.
Martí: (molt excitat) Venen cap aquí, el volen matar, el volen matar!
Apareix el Capità acompanyat per dos soldat. Entra i dispara a l'aire. Tots criden i s'ajupen a terra menys el Profeta. El Capità s'acosta al vell i li diu…
Capità: (molt sec) S'ha acabat. S'ha acabat la profecia.(i li dispara un tret que provoca que el vell caigui estès a terra.El capità i els dos soldats marxen.
I un llarg silenci acompanya de sobte el mercat.