Hi som

Amb la imatge de la favela, barraques, o assentament, (li podem dir de mil maneres) el poema pren tot el sentit, i ens recorda que hi ha gent menys afortunada que reclama simplement el dret a viure. I que són com nosaltres, i nosaltres com ells, i que ens podia haver tocat néixer allà.
Gràcies per recordarnos-ho.

hi som, segur però què? o millor qui?
tu ets jo...com diuen els Asteques o
qui som tots dos?

Diguem-li consciència.
Necessita un lloc la consciència?

"it comes from bit" diuen avui, els que saben mes de materialisme.

Aprofitam que hi som...ens fem un vers!
Sempre ajuda!

Un bri d'humanitat
Un bri de bèstia
Un bri vegetal
Un bri mineral
Un bri material
Un bri infinitesimal
Un bri subparticular
Un bri de tu
Un bri d'amor
Un bri de poesia...

Al menys cada dia!

Serà Gypsymania???

Aquest cop com Mistèric...es que l'Epicuri està dormint amb persona ,-)

...m'he preguntat...perquè hi som? Podem passar temps en que no té res sentit, ni la nostra existencia, però com bé dius...hi som! Ocupem un lloc en el espai i en el temps i això ens fa importants, necessaris quasi imprescindibles, ja que encara que no ho sapiguem, també ocupem una part del espai i el temps dels altres, per bé o per mal.
Com sempre un poema de reflexió molt ben escrit.
Una abraçada.