Gelosia

Un relat de: Queca

La gelosia mou móns,
Et fa anar per on vol,
Et creus que ho domines tot,
Però no veus les coses com són.

No sé si ser gelosa és pecat,
El que sé és que no m'agrada gens,
I no perquè jo no ho hagi triat,
Si no perquè no m'hi sento bé.

I no m'hi sento bé perquè tu i jo no som res.
No m'hi sento bé perquè tu dius que m'estimes,
I jo no ho sé.

No sé el que sento per tu,
No sé si t'estimo,
No sé si et vull,
Però no voldria dir-t'ho.

No voldria dir-t'ho per si et perdo.
No voldria dir-t'ho per si te'n vas.
No voldria dir-t'ho i callo.
Callo perquè t'estimo.

I t'estimo perquè estic gelosa.
Gelosa dels llençols del teu llit.
Llençols de tela sedosa
Que t'acaricien durant la nit.

Gelosa del mirall con cada matí,
Et mires i t'afaites.
Gelosa del cristall al que tu,
Amb el teu reflex, delectes.

Així, et vull?
Quina prova necessito més per saber que t'estimo?

Comentaris

  • Tot en la seva justa mesura[Ofensiu]
    Nurithy | 23-12-2006 | Valoració: 9

    Realment el continent de la teva idea m'encanta :)

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

193265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".