Fulls Folls: La dansa de la imaginació

La casa convertida en tomba. Els qui pertanyen a ella, no en poden sortir. Només els visitants, molt de tard en tard, la visiten com qui visita un museu i, alhora, miren de distreure i aconsellen molta paciència als seus habitants. Abandonada, la casa comença a desmanegar-se, ara una porta que ja no tanca bé, ara un tros de sòcol que cau empès per un corrent d'aire o una rajola que s'aixeca per la força de contracció d'uns fonaments que pateixen embranzides profundes; adés una finestra que s'obre i que ja mai més ningú podrà tancar. Els habitants, sorpresos, romanen estàtics, formant part d'una decoració de sarcòfag sagrat.
Lluny del soroll, de la història veritable, de l'esplendor d'una raça, de l'explosió d'una religió, de la destrucció d'una muntanya màgica, els esperits d'uns i d'altres dansen la dansa més lliure de totes: la de la imaginació.
La dansa de la imaginació vesteix els peus amb ales de rat-penat, cobreix el cos amb capes de serpentines, disfressa el rostre amb barrets de plomes d'ocells gegants, i cobreix els dits de les mans amb pedres precioses. La llum s'hi pon. La llum es projecte.
La dansa segueix influint dins la casa enmig d'un silenci autèntic. I els peus es despullen, les ales no serveixen. La capa es volatilitza deixant el cos nu contra les delícies del vent i la pluja. El barret es llençat al terra i trepitjat pels peus que dansen lliures. El rostre no ha d'amagar-se sota cap ombra protectora. L'esperit és lliure, la dansa l'interpreta.
I els dits de les mans, ara ja lliures de pedres precioses, arreglen la porta, enganxen el sòcol i la rajola, tanquen la finestra... tot retorna al seu estat tal com era abans de la dansa, i els habitants de la casa poden sortir a passejar.