A vegades dubto

Estic completament i absoluta d'acord amb tu, Pilar!
I per partida doble, ja que jo mateixa dubto de manera constant, i també penso com tu que "Dubtar forma part de la profunditat del pensament, no pas de la inseguretat alienadora".

A les teves encertades comparances amb la Campaneta, l'Íbis i la planta de papir, jo afegiria ( al menys per a mi, és clar ) la de l'au Fènix, capaç de renéixer de les pròpies cendres, ja que conec la sensació d'haver-me cremat fins a l'essència, d'haver caigut i tenir la necessitat de remuntar el vol des d'una fondària fosca, de la qual cal escapar abans de quedar atrapada.

Com de costum, un relat molt personal i saborós el teu: enhorabona, autora!

Per a què no et falti la meva en una dada tan assenyalada per als que estimem les paraules escrites, t'envio una abraçada afectuossíssima i digna d'una Diada Literària,
Unaquimera

No dubtis,sigues tu tal i com et mostres; fràgil, àgil innocent, valent, atrevit.
Amb totes les músiques de les teves paraules en farem una simfonia.

En moltes ocasions, és bo que ens sentim Peter Pan per poder mantenir una edat d'il.lusió i d'innocència que ens ha de fer més lleus els esdeveniments crus.

He trobat deliciós aquest relat, Grocdefoc. Has deixat volar la imaginació, els desitjos, els dubtes...amb belles paraules que m'han endinsat dins d'un món ple de música i encant.

Felicitats!

Pilar

perquè és diferent, amb un estil molt especial, molt teu. A més d'estar molt ben escrit! Mai no em canso de llegir-te.
Una abraçada ,
Shaudin