6 x 7 = 42 rajoles

6 x 7 = 42 rajoles que sempre em tempten a comptar-les, a contemplar-les, a visualitzar històries passades. Damunt d'elles peus i més peus, peus descalços, tovalloles en terra, cabells caiguts o arrancats per una maldestra mà o per un endimoniat raspall de cabells secs o embullats. Creuament de sabates. Hi veig passos de ball, panxes i natges reflectides en la lluentor de les rajoles, cuixes grosses, genolls envermellits pel fred, panxells prims, mans humides, cossos calents, llengües exposades al mirall, dents engroguides per tants anys de tabac... nassos i més nassos. Olor a colònia de musk, a oli de gessamí, a sabó de coco, a perfum car, a crema balsàmica. A herbes seques, romaní i farigola.

6 x 7 = 42 rajoles quadrades, vermelles, lluentes, netes i brutes alhora, esquitxades per les aigües de la dutxa, de la banyera, del lavabo, de la cisterna que esquitxa els dies en què l'aigua arriba amb massa pressió, sense problemes. I, damunt de cada una d'elles, ben centrada, una espelma.

6 x 7 = 42 espelmes il•luminant un espai de desinfecció, de neteja corporal, mentre tres aranyes negres al bell mig de la banyera potegen desesperades per no caure pel forat. Intenten pujar per una paret de porcellana, rellisquen i rellisquen i, al final, unes gotes d'aigua les fan anar forat avall. Una lluna plena es reflecteix en el mirall i el foc de les espelmes en cadascuna de les rajoles lluentes.

Nit de sensacions estranyes. Pel voltant de la casa xiula un vent enfurismat. Tot rau com una nit de somni, i no sé si estic desperta veient fantasmes o dormida i somiant en aranyes, espelmes i rajoles.