Cercador
Fugida per l'escaire
Un relat de: betixeliBaixava les escales de dos en dos, i al sortir al carrer va seguir caminant amb pas lleuger. Fins i tot xiulava!, ell, que feia setmanes que em deia que no estava bé, que no era feliç...
Jo li intentava seguir el ritme unes passes més enrere, tot preguntant-me què carai havia provocat aquell canvi d’humor sobtat. No vaig poder-me aguantar més i em vaig clavar en sec al terra.
- Ei tu! - li vaig dir alçant la veu per sobre la remor del trànsit-
- Què collons et passa avui? Perquè estàs tan bé?
- Estic bé, no ho sé, em sento bé.
- Hi ha res que hagi canviat des d’ahir?
- Si, suposo que si...he decidit que me’n vaig, que aquest país ja no serà mai més el meu, i això em fa respirar tranquil.
Jo li intentava seguir el ritme unes passes més enrere, tot preguntant-me què carai havia provocat aquell canvi d’humor sobtat. No vaig poder-me aguantar més i em vaig clavar en sec al terra.
- Ei tu! - li vaig dir alçant la veu per sobre la remor del trànsit-
- Què collons et passa avui? Perquè estàs tan bé?
- Estic bé, no ho sé, em sento bé.
- Hi ha res que hagi canviat des d’ahir?
- Si, suposo que si...he decidit que me’n vaig, que aquest país ja no serà mai més el meu, i això em fa respirar tranquil.
Comentaris
-
Contundent[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-06-2013 | Valoració: 10
Un cop de puny. Això és el que m'ha quedat després de llegir el teu relat. Una sotragada considerable en pensar-hi. S'han de tenir molts nassos per a marxar d'aquí per anar ves a saber on a guanyar-se les garrofes. Malgrat tot, quans anys i segles fa que existeix l'immigració? Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91289 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten