Fruit

La sal m'impregna l'ocult,
el tall de la llengua em cisella,
desfaig promeses al teu interior,
esclatat i amarat de rendició
m'ennuego en un propi sospir.

Traço un altre cop el teu dibuix
(val a dir que de memòria)
amb els dits extàtics del cec
que llegeix les emocions sobre el paper,
tocant,
veient.

M'apago, encara encès,
i clavo en tu el meu jo com una pica
a la paret de la muntanya,
per tal d'evitar l'abisme
que jo mateix he anat a cercar.

I això que encara som lluny,
ni tan sols ens hem parlat,
i m'inclino
(gira-sol assedegat)
per rebre de tu els raigs que em faran créixer
fruit al cor.