Cercador
Funció inaugural. (Èxit/Fracàs)
Un relat de: F. Arnau- Compartir:
La representació no havia començat amb bon peu. Els gags no funcionaven, els acudits no feien gràcia, i mamprenien a escoltar-se estossecs al pati de butaques. Els actors anaven posant-se nerviosos, i tot s'anava torçant.
Aquell 9 d'Octubre era molt especial per al poble de Beniatrol. A més de celebrar-se la Diada del País Valencià per primera vegada en llibertat, després de la mort del dictador, s'inaugurava el Teatre Capitol. El Grup "T - D'ATROL" anava a posar en escena una comèdia "de situació", que suposava el debut de la companyia davant dels seus paisans.
Aleshores, va arribar l'escena del bagul: -"La protagonista, una dona jove, ha rebut l'amant a casa seua quan, de cop i volta, la minyona l'avisa de que arriba el marit. El galà s'amaga en un voluminós bagul que es troba al saló. Entra el marit, que ha rebut un anònim, i es posa a buscar per tota l'estança. Es dirigeix a l'armari..."
De sobte, es va escoltar una veu metàl·lica que escridassava: "Ahí no toto! Ahí no!". Tot el públic va esclatar en una riallada, davant la perplexitat dels actors, que no entenen què està passant. -"Acte seguit, l'home s'enfila cap un altre moble..." Al passar enfront de l'amagatall, es torna a sentir la veu profunda, com si sortís de dintre d'un aljub: "Ahí età! Ahí tí!". El públic ha identificat a l'autor dels crits. Es tracta de Pepin el Caganiu. Ja està fregant els seixanta, però el seu enteniment es va aturar als tres anys, quan estava aprenent les primeres beceroles.
Mentrestant, els actors han anat agafant confiança, esperonats per la reacció favorable del públic i comencen a bordar els papers. Ara, es riuen dels acudits, i la representació finalitza amb un èxit apoteòsic. Tenen que eixir a saludar més de deu vegades, davant dels aplaudiments que no cessen.
El llindar entre l'èxit i el fracàs, de vegades, potser tan subtil com unes dècimes, un mil·límetre... o els crits del Pepin en aquella memorable funció inaugural.
***
12/I/2.007
*A tota la "gent de Teatre" del meu poble...
Comentaris
-
L'èxit o el fracàs són a tocar...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 02-03-2009 | Valoració: 10
En aquesta ocasió va ser una veu innocent, qui trencà el gel i, va fer que públic i actors connectessin.
No he actuat mai -sóc excessivament tímid-, però he vist força teatre, d'afeccionats, des de ben petit.
-
Tens molta raó.[Ofensiu]JOANPG | 19-10-2008 | Valoració: 10
Una bestiesa insignificant pot fer triomfar una representació com pot ensorrar-la.
Tinc una certa experiència com a actor, sempre d'aficionats, com per haver viscut
en pròpia carn anècdotes com la que ens expliques. Una tarda, ja fa anys d'això, ens
quedava sosa l'obra. No entrava la comicitat en el públic i estàvem desmoralitzats.
L'obra era en castellà (si us plau per força !!! ja que la censura no ho permetia encara
fer-ho en la nostra parla) i a meitat del primer acte sortia un noi a escena i a proposta del director li va fer que digués el diàleg fent el "papissot". La gent va començar a riure
i per fi no pararen d'acceptar les escenes còmiques a riallades.
D'anècdotes les que vulguis, dons vaig "debutar" fent d'escolanet als 12 anys i fins ara
llevat d'uns anys de repòs per la feina, criatures, etc.
El teatre m'omple tant com escriure.
Et felicito pel teu relat.
Una forta encaixada de JOANPG.
-
una altra teatrera[Ofensiu]JOSEFINA | 13-02-2007
Jo ´pertanyo a un grup de teatre amateur i potser per això aquesta história que expliques em fa tanta gràcia. Quantes aventures viscudes entre bambelines , els/les actors /actrius amateurs...
I l'endemà a treballar de lo nostre, oi? -
Teatre....[Ofensiu]rnbonet | 22-01-2007
...dalt l'escenari, amb guió i peça per representar, pensat, assajat fins el cansanci ; 'teatre' improvisat al pati de butaques, espontani... que fa "triomfar" el de bambalines. Bon entramat teatral, que supose és una de les històries de Beni...
En quatre pinzellades ens has contat un fragment de vida -al cap i a la fi, teatre, si mirem els clàssics!
Salut i rebolica! -
bona funció![Ofensiu]atram | 22-01-2007
m'agrada la posta en escena: un teatre, i l'execució de l'obra en ella.
Aconsegueixes captar l'atenció en dues narracions paral·leles, dues trames: la del pati de butaques (la història del relat en sí) i la de dalt l'escenari, que amb dues pinzellades ens plantejes també, fent el joc de literatura dins de literatura. Molt bé!
Per altra banda, genial el punt d'inflexió, de com un desassenyat és el que pot aconseguir el clima i la tensió justa per iniciar el capbussament dins la obra, és el detonant que fa girar com un mitxó l'ambient: això la gent que actueu/actuem en directe davant de públic ho sabeu/em bé, oi? tant reps del públic, tan transformes aquesta energia per retornar-la i abocar-la en l'actuació!
Enhorabona pel relat, i pel teatre del teu poble.
Contenta de comentar-nos. Una abraçada company valencià!
atram -
En funció de l'èxit[Ofensiu]Unaquimera | 15-01-2007 | Valoració: 10
Ben cert, Francesc! Els llindars entre antònims, generalment, són una línia molt fina que separa a dures penes o per poquíssim temps una emoció, un succés, un sentiment, la interpretació d'uns fets, etc., del seu contrari: l'èxit del fracàs, l'odi de l'amor, el desig de la necessitat, l'anonimat de la fama...
En aquest cas, la gent de teatre podrien encabir a Pepin en el seu elenc, ascendint-lo a co-guionista, si no a co-protagonista!
Sort d'ell i sort moltes vegades de l'inesperat!
Una abraçada només virtual, per no traspassar-te cap virus inoportú,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
207 Relats
1238 Comentaris
340810 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Foto: A la Casa Museu Pinazo (Godella, febrer del 2016).------------------------------------------------
MOLTES GRÀCIES!!!
------------------------------------------------
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC. Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web. També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires. Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona. També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok. Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda. Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Portada del llibre "L'espill de l'orb"
Foto: Portada del llibre col·lectiu "Contes de fantasmes" publicat per bubok.
Foto: II Nit dels Palmitos Blancs (Godella, 15 d'Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Foto: A una terrassa de Gandia (Octubre del 2.006)
------------------------------------------------
Aquesta és la meua "bio":
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià. Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia. Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia. Per això no vull esmentar cap autor més. Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Els meus blogs:
NOVES LLUNES
L'espill de l'orb
francescarnau@hotmail.com
©Francesc Arnau i Chinchilla
28 de Novembre del 2.009
------------------------------------------------
Foto: A la casa natal de Franz Kafka (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
Francesc Arnau recibe la Flor Natural 2003 ( El Periódico Mediterraneo - 16/03/2003 )
------------------------------------------------
Foto: Octubre del 2.005, al Cantàbric en Godella (Astúries)
Foto: Al riu Douro en Porto (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Lisboa (Agost del 2.007)
Foto: A l'Estuari del riu Tajo en Portugal (Agost del 2.007)
Foto: Carrer de Praga (Agost del 2.009). Noteu el gran paregut amb el Carrer de Lisboa...
Foto: Vista del riu Moldava (Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
------------------------------------------------
AGRAEIXO ELS VOSTRES COMENTARIS, SIGUEN DEL SIGNE QUE SIGUEN...
MOLTES GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES RELATAIRES!
------------------------------------------------
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat. (Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia-
Foto: Amb la meua dona Isabel, coautora dels meus millors poemes... ("Els dansaires", edifici de Praga, Agost del 2.009)
------------------------------------------------
"ATZAR" (Bombardeig de tinta), dibuix de l'autor, de l'any 2.001, sobre el que es va realitzar el 9è REPTE POÈTIC VISUAL.
------------------------------------------------
"Ametller florit" de Josep Arnau i Xinxilla -Any 1.990- Oli sobre tela (335x270).
------------------------------------------------
"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.
------------------------------------------------