Fins demà

Un relat de: panxample

Camina per sota les balconades protegint-se de la pluja,una bossa de plàstic oberta al cap, ha sortit de la perruqueria,li han fet la permanent.
Demà aniran a un casament ben mudats . El seu home no sap el que li espera , ella ja té preparats tots els complements per anar ben vestits i donar bona impressió.
Ara el que li preocupa és que l'ha telefonat sa cosina , demanant si li pot deixar aquella brusa tan bonica que té de color blanc que portava el dissabte passat , que li aniria molt bé amb la faldilla que ja té, així ja estaria a punt per anar al casament.
- Ja ho veus carregats de duros i no es pot comprar una brusa ? Vés home vés !!, si no fa riure això. Es clar que no me'n sap de greu, però diguem tu! ,a més és una brusa del mercat barata, si em va costar.....rés .
Pensant, donant-li voltes a l'afer de la cosina i saltant per sota les balconades buscant sopluig, ja quasi arriba a casa seva.
Ella sí té la necessitat d'agradar i de ser estimada, els anys l'han transformat de caràcter i de formes.
__________

Gairebé ha passat un any, aquest mati la cosina l'hi ha tornat la brusa, tot explicant-li el bé que li ha anat.
L'ha aprofitat per anar a totes les celebracions familiars i no familiars ,on s'hi havia d'anar ben mudats .
Prou que ho veia, però no li deia res, esperava... i esperava, que l'hi tornés.
-Vet aquí, ara jo no me la podré posar, em diran ... on vas amb la brusa de ta cosina? i escoltem, la brusa es meva!!.
Creu que la brusa es bonica , és elegant... no, que fa goig!!, això que és del mercat, i em va costar res, barata. Ja t'ho havia dit. Últimament tinc un forat al cap que se m'escapen les coses, i em repeteixo... bé, serà que ja m'he fet gran... és igual.
Però hi han coses que les recordo i les recordo molt bé, si es pensa que li regalaré va apanyada, abans la dono a Càrites.
No sé pas per que guarden els diners, estalviar ,estalviar, només per tindre diners , perquè creu que en tenen!! ens colgarien a tu i a mi, tan rics i tan rucs, sempre anar amb misèries. Ves home ves, em fa ràbia!!
Però mira sóc així, no hi puc fer més, si l'hi hagués dit que no, ja estaria, però jo me l'estimo. De petites ens en van passar de molt grosses, a l'exili, la guerra ... i mira veus... bé, deixem-ho estar.
Em penso que ja sé per que tinc aquest forat al cap, perquè creu que hi han coses que més val no recordar-les.
Ah !! t'he dit que aquest matí ma cosina ja m'ha tornat la brusa?
- Sí, sí, ja m'ho ha dit. Demà si vol l'acompanyo i anem de compres, aquí dalt a la plaça hi ha una botiga que tenen roba molt bonica.
-Sí
Fins demà.

Comentaris

  • He anat als teus orígens i he trobat... [Ofensiu]
    Naiade | 25-07-2010 | Valoració: 10


    ...un relat com la vida mateixa. M'ha cridat l'atenció aquest forat al cap per on se li escapen les coses. Potser tots tenim un forat al cap per on deixem fugir els mals records, les males experiències, encara que qualsevol detall, per insignificant que sigui, pot fer tornar allò del que no voldríem recordar-nos més. Ben treballat.

    Una abraçada

  • Fins quan vulguis![Ofensiu]
    Unaquimera | 16-06-2010

    Jo també crec, en efecte, "que hi han coses que més val no recordar-les", o que no val la pena donar-li més voltes, o que més val deixar-ho córrer... però tot sovint aquestes petites coses es claven a la memòria o a la ment com una espina que causa neguit i no es pot treure amb facilitat.
    El teu relat és un bon exemple!
    A veure què et sembla aquest altre: Quina ràbia!

    Ah! Gràcies pel teu comentari al meu primer poema a RC, que m'estimo molt per diferents raons.

    T'envio una abraçada de boníssima qualitat,
    Unaquimera

  • retrat de les relacions...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-06-2010 | Valoració: 10

    familiars, que també tenen els seus entrellats...

    gràcies pel teu contacte

    una abraçadota
    joan

  • Quina ràbia!!![Ofensiu]
    ORIOL | 09-06-2010 | Valoració: 10

    Has sabut barrejar magistralment una cosa tan comuna amb el pas dels anys com és la pèrdua de memòria (ho experimento de ben aprop) amb la ràbia que provoca l'ostentació de poder adquisitiu i econòmic. Ës ben veritat que per els pitjors rics no són els que tenen (aquests que amb els diners facin el que més els pagui), sinó que els pitjors són els rics que no ho reconeixen i se'n amaguen. Provoquen, crec jo un sentiment de ràbia massa fort, per poder-lo suportar.
    Ës díficil parlar d'un sentiment com el de la ràbia i amb aquesta història l'has clavat! Felicitats!!!

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

46 Relats

297 Comentaris

45067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

bloc: La calaixera

L'ART PER L'ART
bandolers
japagu@tinet.cat