Fins demà

Camina per sota les balconades protegint-se de la pluja,una bossa de plàstic oberta al cap, ha sortit de la perruqueria,li han fet la permanent.
Demà aniran a un casament ben mudats . El seu home no sap el que li espera , ella ja té preparats tots els complements per anar ben vestits i donar bona impressió.
Ara el que li preocupa és que l'ha telefonat sa cosina , demanant si li pot deixar aquella brusa tan bonica que té de color blanc que portava el dissabte passat , que li aniria molt bé amb la faldilla que ja té, així ja estaria a punt per anar al casament.
- Ja ho veus carregats de duros i no es pot comprar una brusa ? Vés home vés !!, si no fa riure això. Es clar que no me'n sap de greu, però diguem tu! ,a més és una brusa del mercat barata, si em va costar.....rés .
Pensant, donant-li voltes a l'afer de la cosina i saltant per sota les balconades buscant sopluig, ja quasi arriba a casa seva.
Ella sí té la necessitat d'agradar i de ser estimada, els anys l'han transformat de caràcter i de formes.
__________

Gairebé ha passat un any, aquest mati la cosina l'hi ha tornat la brusa, tot explicant-li el bé que li ha anat.
L'ha aprofitat per anar a totes les celebracions familiars i no familiars ,on s'hi havia d'anar ben mudats .
Prou que ho veia, però no li deia res, esperava... i esperava, que l'hi tornés.
-Vet aquí, ara jo no me la podré posar, em diran ... on vas amb la brusa de ta cosina? i escoltem, la brusa es meva!!.
Creu que la brusa es bonica , és elegant... no, que fa goig!!, això que és del mercat, i em va costar res, barata. Ja t'ho havia dit. Últimament tinc un forat al cap que se m'escapen les coses, i em repeteixo... bé, serà que ja m'he fet gran... és igual.
Però hi han coses que les recordo i les recordo molt bé, si es pensa que li regalaré va apanyada, abans la dono a Càrites.
No sé pas per que guarden els diners, estalviar ,estalviar, només per tindre diners , perquè creu que en tenen!! ens colgarien a tu i a mi, tan rics i tan rucs, sempre anar amb misèries. Ves home ves, em fa ràbia!!
Però mira sóc així, no hi puc fer més, si l'hi hagués dit que no, ja estaria, però jo me l'estimo. De petites ens en van passar de molt grosses, a l'exili, la guerra ... i mira veus... bé, deixem-ho estar.
Em penso que ja sé per que tinc aquest forat al cap, perquè creu que hi han coses que més val no recordar-les.
Ah !! t'he dit que aquest matí ma cosina ja m'ha tornat la brusa?
- Sí, sí, ja m'ho ha dit. Demà si vol l'acompanyo i anem de compres, aquí dalt a la plaça hi ha una botiga que tenen roba molt bonica.
-Sí
Fins demà.