Filosòfica

Un relat de: Magrat

No voldria pas tenir la mala sort
de fer realitat tots els meus desitjos:
seria com omplir fins vessar
el calze que, poc a poc, vaig amarant
amb el nèctar de la meva existència.

No voldria pas tenir la mala sort
de trobar sempre tot allò que busco:
seria com acabar sobtadament
el camí que, pas a pas, vaig recorrent
gaudint del que em depara cada revolt.

No voldria pas tenir la mala sort
de saber tots els secrets de l'univers:
seria com inundar amb llum encegadora
la foscor que, dia a dia, van aclarint
les flametes encalmades d'idees noves.

Vaig volant, ingràvida,
de pregunta en pregunta,
de recerca en recerca:
la felicitat no és un destí,
sinó el trajecte.

Comentaris

  • Un bon relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-05-2008 | Valoració: 9

    ¿Una mica filosofia pessimista, no? Però està molt bé el relat. No sé què té que no li poso un 10, però... potser més longitud... potser t'has mullat en el tema però no tant com feia falta...

    ... apart, algú diria que filòsofs ho som tots diguem el que diguem (jo no estic gens d'acord)...

    En fi, tingues una bona nota, i que aprofiti. Apa siau!!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Melcior | 13-05-2008 | Valoració: 10

    pujar pas a pas els graons existencials , de l' escala del univers .
    Endavant!

  • L'intent de penetrar l'intern[Ofensiu]
    joanalvol | 13-05-2008 | Valoració: 10

    El poema m'ha agradat. Senzill, reflecteix humilitat: no voler abastar de cop tots els misteris, ni tampoc fer realitat de cop els desigs, ni tot allò que cerques. Deixes temps al temps. Però el darrer paràgraf, el millor al meu entendre, em dóna la clau, ingràvida (lleugera, sense pes,) no deixes de preguntar, inquirir a la recerca, sense perdre la felicitat del teu actual trajecte.

    Felicitats
    Joanalvol

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: