Amor entre reixes

Un relat de: Magrat

Avui és el gran dia: per fi la coneixeré. No en sé gaire res, només el que m'han explicat, i que es troba en la meva mateixa situació.

Mai hagués pensat que tindria una cita a cegues, jo, que sóc tan assenyat. Però què voleu... després de tota una vida sense conèixer femella, qualsevol ocasió que em tregui d'aquesta sequera és benvinguda. Aviat deixaré de ser un pobre infeliç solitari tancat entre quatre parets!
No recordo quant de temps porto aquí reclòs, però sembla que hagi estat tota la vida. Tampoc sé què he fet jo per merèixer aquest càstig; em donen de menjar i beure, sí, però em falta el més important: la companyia, la comunicació i l'afecte. És molt dura, la soledat, i jo aquí només estic en contacte amb aquella noia de la bata blanca que em porta el menjar i que ni tan sols sé com es diu...

La qüestió és que m'han donat l'oportunitat de conèixer una xurri, i això s'ha d'aprofitar! He demanat a la "bata-blanca" que em portin una xati atractiva, guapa, esbelta, mirada felina, cabell sedós, simpàtica, intel.ligent, divertida, dolça, culta, amiga dels seus amics, molt del seu temps... res, poca cosa, ja ho veieu. Que després de tant passar gana i amb les hormones revolucionades, un es conforma amb ben poc. Però, sobretot, que sigui bona persona. Penseu que si la cosa surt bé potser passarem la resta de la nostra vida junts! Això sí, hauré d'anar amb precaució, perquè no saps mai amb què et pots trobar. Imagineu-vos que és alcohòlica, o fòbica al compromís, o una egòlatra narcisista inaguantable, o fins i tot una psicòpata... Ostres! ja seria mala sort, també. Però, siguem realistes: sigui com sigui, la veritat és que m'estic rellepant els bigotis només de pensar en com atacar-la...

Ara ha vingut la "bata-blanca" a buscar-me i em porta al lloc on és ella. Pel passadís els nervis em fan parar boig; obren la reixa, entro, i...uuaauu!! Quina ratolineta més maca!
Sento una veu que diu: "Vinga nois, a follar! Que necessito vint cries per al proper experiment".
I jo penso: no hi ha millor destí per a un ratolí de laboratori que ser escollit com a semental reproductor!

Comentaris

  • Crash[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 11-11-2008 | Valoració: 10

    Això és el que he sentit al final. Bon relat. Curt. Ràpid, provoca ansietat per arribar al final. "Vinga nois ...", aquí m'has matat. La frase és com una bofetada. I després arriba el cruel desenllaç.

  • ANEROL | 07-11-2008 | Valoració: 10

    divertit. Amè

  • Pobres ratolinets![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Divertit i trist. Pobres ratolinets! Si no tinguéssin aquesta manca d'afecte aquests ratolins de laboratori, per a mi el món seria més alegre!
    Gran relat!


    Sergi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: