Inspiració

Un relat de: Magrat

Fuigs, esquiva,
quan més et necessito.
Et busco amb urgència
i no et trobo...
T'escoles entre els meus dits
com una pluja d'idees
fonedisses.

T'escapoleixes...

I, no obstant,
m'assaltes, impetuosa,
quan menys m'ho espero.
Em busques en la foscor,
als moments més inoportuns,
quan ja he desistit de tu
per sempre.

Vens, desesperada,
posseint la meva ment,
l'ànima, el cor.

Que n'ets, de cruel,
inspiració!

Comentaris

  • La inspiració pot ser cruel ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 22-08-2008 | Valoració: 10

    ... però a vegades propicia la creació de peces bones. Com aquesta.

  • JO M'HE LLEVAT ALGUNA NIT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-05-2008 | Valoració: 9

    A escriure, i creu-me, es quan els temes em surten més de presa i clars. Suposo que en la tranquilitat de la nit, sense sorolls, tenint a tota la familia dormint pots dir: ara es la meva hora... i de sobte totes les idees flueixen del teu cap, llàstima que l'endemà quan sona el despertador el tiraries per la finestra. Un petó! Eulàlia

  • Ostres![Ofensiu]
    escenciadetaronja_ | 07-05-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat! Me l'he hagut de rellegir perquè al principi no sabia de que parlaves però, quan ho he sabut, m'he adonat que tens tota la raó del món. Sí que és cruel, la inspiració, sí.
    Que vagi bé!

Valoració mitja: 9.67