Fil truncat

Emmirallada en un cos temut,
aspira a refractar-se en el res, no veure's més.
Es pentina en un mirall sense reflex.

Perdre's en un cos inexistent,
ser res en el no-res i volar sense vent.
Moure's en un entorn invisible,
nedar el seu pes en mar obert.

Sense dents, el seu estómac s'ha fet petit,
li pesen els coberts i no pot deglutir.
La peixen pel melic i ella paeix escopint.
Ja no li queden entranyes per execrar.

Jau en creu com jesús lacerat,
magdalena de claustre matern.
Verge bruna, amulet d'or,
redimeix el sexe serafí que li queda per alè.

Memora el dring del sonall.
Els últims sentiments li vessen de la mare mama.
La nènia non-non li retruny en el pit.

Que la deixin deixar de patir!

Els seus canells criden que vol finir en el bressol de l'ahir.