Felicitats, Pere Calders

Un relat de: Mercè Bellfort

FELICITATS, PERE CALDERS


Perdona, Pere, que em prengui la llibertat de tutejar-te. Sóc ben conscient que a la teva edat un xic avançada - ¿cal recordar-te que d´aquí quatre anys ja seràs un home centenari i rebràs multitud de merescuts homenatges?- potser és agoserat per la meva part adreçar-me a tu amb un to força informal, però crec que tinc els meus motius.
Primer perquè sé que, allà on siguis, encara et sents jove, vital, engrescat, imprevisible malgrat el pes dels records d´aquells temps tan durs que et van obligar a exiliar-te a Mèxic.
En segon lloc perquè em sento més còmoda i això em dóna ales per mostrar-me més sincera, més autèntica i dir-te clarament allò que sempre he pensat de tu.
Des del dia que un jove professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, en Jordi Castellanos, va recomanar-nos llegir les teves "Cròniques de la veritat oculta" ja has quedat per sempre més dins el meu disc dur. Ets tan espavilat i curiós que ben segur ja t´has posat al corrent sobre les noves tecnologies i saps de què parlo.
Estic molt contenta perquè et tinc al davant. Sí, sí . Ho sento, però t´he retallat. Ara et tinc en dues fotos: una de quan eres jove, amb uns cabells eriçats, un somriure esplèndid i les teves ulleres al més pur estil John Lennon; i, una altra, de més madur, amb menys cabells -lògic-, un somriure més controlat i les teves ulleres quadrades, enormes de pasta. La veritat és que en aquesta foto has quedat molt interessant.
T´he de dir que mercès a la publicació del suplement de Cultura del diari AVUI he pogut fer aquestes petites maleses. A part d´això, també he fet altres coses assenyades i profitoses, com llegir-me fil per randa tot l´article que parla de tu. El titular t´agradarà : "Calders inèdit. Pròxima publicació de quatre novel.les inacabades".
Quina alegria que ens has donat a tots els incondicionals admiradors teus, que et ben asseguro encara en som més que el dia que ens vas deixar! Bé, en realitat jo no sento que em deixessis perquè - amb tots els respectes envers la teva persona- sempre que ho necessito t´agafo, et toco, et sento i visc la vida d´una manera molt especial gràcies a les teves paraules escrites.
Però, a la vegada també, recordo la teva veu. Tu no te´n recordaràs, això sí que seria insòlit!. Jo tenia uns trenta-tres anys quan tu em vas demanar el meu nom per a signar-me un llibre teu que jo et vaig acostar amb gran devoció el dia que es va inagurar la Biblioteca que porta el teu nom, al barri del Poble Sec de Barcelona. Va ser un valuós regal que també resta dins el meu disc dur.
Aquell dia ens vas donar un gran exemple a tots els presents del que és ser un geni vestit d´una humanitat, una senzillesa, una tendresa i una "picaronia" sense límits.
No crec que et sentis incòmode- en aquestes alçades del segle XXI la timidesa ja la deus tenir més que superada- si faig públic un acudit teu que et va servir per trencar el gel quan et vas adreçar als que amb els ulls i les orelles dilatades al màxim volíem sentir-te dir unes paraules.
Resulta, vas començar amb aquell somriure irònic, que era un jove mexicà que es deia Talco Pérez i quan la gent li preguntava el motiu d´aquell nom tan estrany ell contestava:
-Veran, es que mi mamá cuando estaba dándome a luz se sentia muy malita y antes de fallecer dijo estas palabras a mi papá:
-"No te olvides de ponerle talco al niño".
Les rialles que ens vas arrencar em van servir per adonar-me que necessitaves sentir-te com un membre més d´un públic que t´adorava i t´adora .Volies allunyar-te de ser l´únic protagonista de l´acte inagural. Però no ho vas aconseguir, sentint-ho molt!
A la vegada et vas ratificar en el teu estil de tenir el do de fer d´allò més proper i quotidià a nosaltres una obra d´art, farcida d´imprevists i d´absurditats que ens mantenen el somriure mentre et llegim i ens obren la ment cap a aquest tipus de literatura tan original i creativa que només tu tens la capacitat d´oferir-nos.
A partir del setembre estarem tots a l´aguait de les teves publicacions que, gràcies a la generositat dels teus fills, han fet arribat a l´equip del professor Castellanos. A ell que de jove ja li queia la baba parlant-nos de tu, imagina´t ara com deu estar amb aquesta fantàstica notícia. A veure amb què ens sorprens aquesta vegada.
Jo no tinc res per regalar-te (ara que hi penso s´acosta el teu Sant i no et conec tant com per saber si el celebres o no), però en tot cas crec que et faré content si et dic que tant jo mateixa com d´altres companys meus relataires -¿saps que a Internet hi ha una pàgina web en la qual escrivim i ens publiquen els nostres relats?- et tenim com un bon referent, com una mena de font d´inspiració i un model literari a seguir.
Va, no siguis modest i digues-me que hem fet una bona tria.
La qualitat literària dels teus contes, de les teves obres sempre anirà vinculada a la teva qualitat humana , mestre PERE CALDERS.
Fins sempre, Pere!


Comentaris

  • Ostres, la foto del jove Pere descabellat![Ofensiu]
    Autobahn | 29-06-2008

    Jo també m'he enamorat d'aquesta foto tan bèstia i vital. Amb les setmanetes que portem, en veure-la em va donar una quantitat d'energia tan gran que ja no ho veig tot tan negre. Sí, com bé dius, ell que les va passar ben magres, havent d'exiliar-se a Mèxic i tot plegat, però sempre amb aquell somriure de trapella que s'escola pels racons. I sí, com dius, aquest home plé de curiositat: per exemple, 'home començà a fer servir l'ordinador a principis dels vuitanta, mentre a la major part dels escriptors -alguns de molt més joves- els feia angunia aquesta màquina del diable.
    Amb ordinador o a llapis, exiliat o retornat, descabellat o repentinat, jove o vell, en Pere és irrepetible.
    Coincideixo amb els altres sobre de que l'home ha d'estar més content que unes pàsqües amb les teves paraules. En nom seu, moltes gràcies (aventatges de tenir línia directa amb el mestre, he he he)
    Una abraçada!

    Florenci

  • lleuger[Ofensiu]
    manel | 29-06-2008


    És una veritat gens oculta que el gran Pere Calders está més que present en aquesta pàgina. Jo els he descobert de més gran, però de tant en tant no puc evitar recuper-ne algun.
    Felicitats pel text, utilitzant aquesta fòrmula de carta en primera persona dirigida al personatge aconsegueixis que ens hi fiquem dins. I amb aquesta prosa tan lleugera (que no vol dir treballada) el text flueix amb gran facilitat, i te l'empasses sense adonar-te.
    i he rigut a l'acudit i tot!

    et vindré a veure de tant en tant.
    petons!

  • Molt bé Mercè![Ofensiu]
    llacuna | 29-06-2008 | Valoració: 9

    Segur que en Pere està ben content!
    salut!

    llacuna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: