Fa set anys

Per què miro el cel cada dia amb un somriure?
És per què hi veig, amagat, el teu somriure;
Per què a les nits dormo arropat amb el teu record,
I els somnis que somio te'ls dec completament.
És per què el meu cor batega cridant-te,
Per què la meva respiració em diu el teu nom
A cada hàlit que prenc dels teus petons;
És per què m'has donat la pau de dins els teus ulls
Sense demanar-me res a canvi,
Per què m'has regalat l'ànima, la teva i la meva.
Per què dic el teu nom, i se m'omple l'existència?
És per què vaig tenir la sort, tot just ara fa set anys,
D'emprendre un camí desconegut, incert, feliç,
Per què, tot just ara fa set anys,
Algú allà dalt es va adonar que jo existia, i em va fer aquest regal:
Gràcies, gràcies, gràcies… no sabria dir-li res més que gràcies.
Gràcies per tenir-te, per estimar-te, per enyorar-te quan no hi ets,
Per què la vida se'm pinta amb el color de la teva vida,
Per tot això, gràcies, amor.
Gràcies pels meus primers set anys de vida.

T'estimo, preciosa, fa set anys, avui, i sempre.