Exercicis tàctics (La vera història... )

EXERCICIS TÀCTICS

( La vera història dels triomfs d'Alexandre "el Gran". O de com un desflorament prepara esdeveniments gloriosos. O de com la civilització hel·lènica neix a una cova)



El gos es va aixecar, estirà les dues potes davanteres, tot alçant el llom al temps que arrufava el musell i obria la boca amb un badall immens.
-Què, ‘Dug', ja t'has despertat? Jo encara no he pogut ni tan sols tancar les parpelles. He rebut notícies d'Aléxandros, dient-me que es vol casar amb Statèria, filla del rei … Que es tracta d'una qüestió política... Que mai m'oblidarà.. Que…
La veu de l'ama féu que el gos, a passes molt lentes, anés fins ella. Va seure al terra, esguardant la seua ama amb ulls comprensius i carinyosos.
-No te'n recordes, quan eres un cadell, allà a la platja? Aléxandros ens feia companyia. I jugant, descobrírem una cova, un forat grandiós, prop de les ones. Entràrem, i ens endinsàrem ben a l'interior, amb la desimboltura i poc seny dels nostres catorze anys. Era per l'agost, i l'atmosfera, cada passa que fèiem, es tornava més i més humida. De sobte, un altre ambient més fresc, més agradós, ens envoltà, quan quasi no vèiem on posàvem els peus. Un calfred, un estremiment, em va envair, mescla de paor i precaució. Aléxandros em va estrènyer, cos contra cos, amb uns braços llargs i poderosos. La seua pell donava confiança, el seu contacte em confortava… I el bes, llavis prement llavis, fou sols el principi, un nou començament per un i per l'altre. Perquè aquest no va ser com els altres, infantils, riallers i furtius. És clar que sí va començar com un joc, però diferent en algun aspecte als altres que havíem encetat. Amb la llengua, es va humitejar els llavis, s'acostà dolçament i em va mossegar la comissura inferior, de forma lenta i dolça. Em vaig acoblar a ell i el vaig notar càlid, ardent. Xuclant el llavi superior, les llengües d'ambós es tocaren. Li vaig agafar una mà i la vaig dipositar a una cuixa, per la part interna. Vaig prémer les cames, per tal de notar-la, sentir-la allí prop, les nostres boques juntes; se'm van afluixar les cames… El palmell d'Aléxandros n'acariciava una, al temps que la part anterior dels dits fregaven l'altra lleument. Vaig notar una contracció al baix ventre, un desig no mai sentit, una excitació immensa. De segur, a ell li passava el mateix, doncs va exclamar, sense, al meu abast, venir a compte: "Macedònia i Grècia per a tu!". Un bes suau al melic… Ben aviat, els llavis i la llengua anaren cap el sud, on trobaren un esclarissat bosc mediterrani, molt a prop d'una esberla cercada per monticles, nord, est i oest… "Sols per l'incipient boscam, Pèrsia i Mesopotàmia!", va dir. Jo no comprenia ben bé; filla de Píndar com sóc, coneixia, encara que només de nom, els indrets que el meu amic citava. No m'explicava, però, el motiu d'aquell oferiment, encara que amb els anys he copsat perfectament el sentit d'aquelles paraules. El que jo desitjava, en aquell instant, amb un foc intens pertot, era una altra cosa. Com t'ho explicaria, ‘Dug', amic meu? Una mínima part protuberant del cos del mascle. I vaig obrir les cames, oferint-me com vestal disposta al sacrifici. Aléxandros, en esguardar el tall al meu engonal, i els seus plegaments rosa, va fer, llepant-lo ardorosament:" I per aquest clavill que tant desitge, tot l'Egipte!" "Jo no vull terres…", vaig començar a dir. Però no vagi poder continuar. El meu company i amic em va tapar la boca amb un bes violent, que em va esgotar la respiració. No em vaig poder contenir. Li vaig agafar amb presses aquell tros de la seua anatomia i la hi vaig esmunyir dintre el meu cubicle intern. Un segon després, instintivament, premia els músculs i m'abandonava, deixant-ho tot al seu albir, en notar dintre meu aquella cosa palpitant, dura, càlida i punyent. Li vaig deixar fer, com després, tantes vegades. Encara pronuncià una frase: "I l'Índia, si vols…!"
Aleshores, teníem quinze anys.