Ètica

Un relat de: Aleix de Ferrater

Déu meu senyor, doneu-me forces perquè aquest malson s’acabi ben aviat! Estic a punt de perdre tot el meu prestigi, tot el meu esforç de militar després de tants i tants anys, tot, per culpa d’aquests menyspreables que invoquen a Déu i a una santa per a guanyar-nos. Com s’atreveixen! Si som nosaltres els autèntics defensors d’aquests valors arreu del món! Ja ho hem demostrat amb gràcia a les Índies que som els veritables avaladors de la fe cristiana, catòlica, apostòlica i romana. Qui són ells per a erigir-se en màrtirs de la fe cristiana davant nostre. És intolerable! Només aquest motiu, únicament aquest ja és suficient per a esclafar aquesta ciutat i aquesta nació que defensen. Els aixafarem com sigui, costi el que costi, caigui qui caigui! Déu nostre Senyor ens ajudarà.

La nostra grandesa, el nostre orgull intacte, la glòria que nostre Senyor ens ha encomanat arreu del món no pot quedar ara enrere, aturada i ferida per culpa de quatre segadors insolents, quatre camperols de baixa estopa, altius i orgullosos que gosen desafiar la nació més gran que Déu nostre Senyor ha posat damunt la Terra. Fe, fe i fe. Aquesta fe ens portarà a la victòria final, a la victòria que mereixem com a defensors dels valors de nostre Senyor Déu.

Aquests menyspreables, insignificants defensors de quatre valors, quatre barres i no entenc ben bé què, què volen exactament? ¡Què es pensen que aconseguiran, qui es pensen que són, amb qui es pensen que estan lluitant? ¿No coneixen la glòria del nostre honor santíssim, la nostra missió damunt la Terra? ¿Ara haurem d’aturar la croada que Déu nostre Senyor ens ha encomanat, ara que estem a punt d’aconseguir la victòria definitiva del nostre imperi, del nostre rei, de la nostra santa missió evangelitzadora sobre aquests insignificants que no saben parlar la gloriosa llengua que Déu nostre Senyor ens ha donat? No, no i no!

L’orgull no pot defallir ara. Hem de mirar endavant convençuts. La raó és amb nosaltres, la raó de la fe, la raó de la fe catòlica que nostre Senyor ens ha encomanat. Som els seus defensors i no el defraudarem. Entre els seus deixebles, Jesús hi tenia un traïdor, Judes. Aquí davant nostre el tenim, amb una túnica de quatre barres. A què esperem per a penjar-lo?
La glòria ens espera. Déu nostre Senyor és amb nosaltres. Tenim la raó. Tenim la fe, tenim la raó de la fe. Tenim l’honor i l’orgull que representa el nostre rei Felip.
A què esperem?

La glòria final, la sang de Crist ens espera a les nostres mans!




Comentaris

  • Ètica és estètica.[Ofensiu]
    Misteric | 02-02-2015

    Al que en diuen "religió" i no mes relliga amb l'horror...no mes ignorància i misèria!
    ...l'infern mes real: l'infern a la pròpia terra. HI ha quelcom mes horrorós?
    Abraçada...de guerra!...de guerra de Pau i Treva!

  • Enhorabona, Aleix...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 26-10-2014 | Valoració: 10

    No t'ho havia llegit i ara pense que està molt bé, és magnífic com vols que s'acabe el malson... serem sempre partidaris de defendre la raó de la fe i que no ens la tiren per terra. És meravellós llegir este relat, és estupend. Un gran salut de Rafael Molero Cruz

  • Hi ha...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-10-2014 | Valoració: 10

    ...una frase en castellà que diu "A Dios orando y con el mazo dando" i això és el que han fet sempre. No han sapigut dialogar amb cap nació que han tingut al seu costat. Ni Flandes, ni Portugal, ni Marroc, ni Cuba, ni les altres d'Amèrica.
    Ja li van dir una vegada a la meva iaia a la policia..."señora hable en cristiano" Es veu que els castellans ja estaven en l'època de Crist imposant la seva llengua.
    En fi estimat Aleix, mentre tinguin la paella pel mànec i els nostres polítics vagin fent "la puta i la Ramoneta" serà difícil que li donem la volta.
    Ens consideren de la seva propietat i només els faltaria dir "Cataluña antes rota que independiente"
    Una abraçada

  • Gent i més gent[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-09-2014 | Valoració: 10

    Entenc la teva perspectiva adornada amb el teu art d'escriure fenomenal. Ara bé, tot i estar gairebé completament d'acord amb tu, Aleix, jo penso que tanta estelada i tant d'orgull català d'aquest poble nostre que regeix, enten-me, la dreta, estan fent que l'opinió del que ara és quasi tota la resta d'Espanya miri això amb certa sorpresa, amb enteniment, amb amor, qui més qui menys amb odi,... a mi el que no m'agrada és la proporció elevadíssima d'esperances polítiques a Catalunya doncs crec que després hi pot haver un cert declivi aquí, mentre l'esquerra espanyola va guanyant punts. Sé que és el poble, però anirem a votar polítics, no sentiments. Tinc aquesta por. Fa goig una estelada aquests dies, però... després? Una frontera? Espero que ens sapiguem entendre entre tots. La teva ética rotunda és brillant, per cert.


    Sergi : )

  • Ètica dels grans valors[Ofensiu]
    aleshores | 24-09-2014

    Tots tenim "grans valors" a defensar, l'important no és tan el què si ó el per a què, és a dir, la finalitat. Jo crec que els catalans defensaven, per a ells i per a altres, una monarquis més justa, eficaç i moderna. Gràcies pel teu comentari. Avui dua l'agressió neoliberal s'empara en ka defena de la llibertat i em sembla una tapadora. No té sentit defensar estrictament la llibertat per sobre de la defensa dels vius, sense els quals no hi ha llibertat possible. En aquesta. Mancança els mitjans de comunicació contribueixen a tenir una consciència laxa, com deien els capellans.

  • Em summo al equip de relataires !!![Ofensiu]
    Annalls | 23-09-2014 | Valoració: 10

    ... que amb tant d'acert t'han triat el relat !!! Anava a dir-te que era una critica ironica molt bona, perquè no s'acudeixen paraules "tecniques" millors.
    Has llegit Victus? Te'l recomano ! Em va aclarir moltes coses.

    ENHORABONA ALEIX !!!!

    El poema que t'agraiexo m'haguis comentat, està escrit fa trenta cinc anys i no es correspon a un desencís... imaginació al poder !!


    Fins aviat, sempre contenta de llegir-te !

    Anna

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Aleix[Ofensiu]
    Gabriel M. | 15-09-2014 | Valoració: 10

    Sempre és un plaer fruir de la teva escriptura. Un relat ple de força.
    Una abraçada ben gran.

  • El discurs[Ofensiu]
    Lavínia | 10-09-2014 | Valoració: 10

    dels "felipistes" va ser, és i serà sempre el mateix: en nom de Déu massacrem a qui entén la llibertat diferent de com l'entenem nosaltres.
    Molt bon relat, Aleix.
    Un petó
    Glòria

  • quanta incomprensió.....[Ofensiu]
    teresa serramia | 09-09-2014

    tu sí qUe hi veus, amic meu estimat.....
    Són tots els ALtres "que NO hi veuen gens"
    quanta ceguesa integral....
    com menyspreen els nostres valors...la nostra nissaga...
    gràcies pel teu comentari...i...ENDAVANT....SEMPRE...

  • La desgràcia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-09-2014 | Valoració: 10

    ...és que realment les teves paraules encara avui s'escolten a molts llocs. Segueixen pensant que encara tenen un imperi...pobres il·lusos! Poc els hi queda del seu orgull imperial i si segueixen així encara els quedarà menys. Les illes canàries, Ceuta i Melilla són les restes d'un imperi que no van saber gestionar. El "tanto monta, monta tanto" que ens han volgut fer empessar com rodes de molí, és una fal·lacia. En fi Aleix, la gran bota de ferro encara està damunt nostre, però no s'adonen que té un gran forat.
    Una abraçada.

  • Ètica patètica[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-09-2014

    Aquells governants que durant tants anys varen pensar que trepitjant el poble i parlant en nom de Déu aconseguirien la seva fita, després de tres-cents anys, se'ls acaba la bicoca. La seva ètica fa fàstic.
    Un relat amb molta força. Vénen ganes de rematar aquestes serps verinoses que tan bé descrius. La meva enhorabona per aquest relat que et fa posicionar en la nostra ètica més que mai. Magistral!
    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

101 Relats

2004 Comentaris

110407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.