Esperança erma

Un relat de: Somiadora sense somnis
Perdent la noció de l’espai i el temps, tan sols puc afirmar que la meva esperança és erma. He caminat, he errat, he vagat millor dit, molt, o no tant, però ara mateix no existeix la meta, ni tan sols existeixen els vèrtexs que dibuixen el tediós camí que les meves passes, arrossegades per una ànima buida, intenten perseguir amb falsa empenta.

És erma, estèril, deserta. Però abans no ho era. Abans, joiosa i lluïda, sempre mantenia la flama encesa. S’obria amb els ulls en despertar amb el Sol de testimoni, i no s’apagava quan descansaven a la negra nit, perquè encara quedava la millor part: els somnis. Il·lusa, creia en els somnis. I eren el motor que impulsava cada gesta, que la feia créixer per continuar amb la recerca de la idíl·lica felicitat per tots anhelada.

És erma, àrida, amb vegetació esclarissada. Ho és perquè va conèixer el seu pitjor enemic: l’amor. Quan ell va arribar, va ocupar tot l’espai de l’esperança, va omplir-ho tot d’harmoniosos colors aparentment càlids, que després ho sumirien tot en els més freds de la paleta. L’amor era la fictícia meta, era el bell camí, era el coratge que provocava cada passa, valenta i segura. Era tot, i no era res. Per això, quan l’amor va mostrar la seva veritable essència, tot es va convertir en res.

I ara, quan tanco els ulls, només desitjo que torni. No l’amor, sinó l’esperança. Que torni a brollar, i a brillar, a resseguir un camí desdibuixat, a creure en tot i en el no res, a donar vida a la meva ànima, i valor a les meves passes per avançar i descobrir, novament, les il·lusions perdudes.

Comentaris

  • I’d be so grateful[Ofensiu]
    samuelddarden | 15-10-2019 | Valoració: 8

    Beautiful publishing and cheers again for accomplishing this no toll! granny games

  • A vegades només ens queda...[Ofensiu]
    Akeron343 | 03-10-2019 | Valoració: 9

    ... continuar caminant, endavant, cap a on sigui, amb tossuderia, sense mirar més enllà dels nostres peus, sense horitzó, intentar aprendre lliçons per no tornar a caure pels mateixos obstacles i concentrar-nos en l'instant, en l'ara, en com l'aire entra als nostres pulmons i els abandona, en com el cor ens batega fort al pit, en com el món parla i formigueja al nostre voltant, concentrar-nos i no pensar en l'ahir i el demà.

    Sempre arriba el moment que l'escalfor del sol que neix ens fa aixecar el cap i mirar el món d'una manera diferent, com una criatura acabada de néixer, per qui cada so, cada color, cada olor, cada detall minúscul és una descoberta.

    Si mires als costats, veuràs que som molts, travessant l'erm, buscant cap a quin horitzó hem de dirigir-nos. No estàs sola.

  • Ànims![Ofensiu]
    Nil | 10-09-2019 | Valoració: 10

    Sempre hi ha que imaginar una meta, encara que aquesta mai arribi... L'ésser humà viu d'il·lusions i l'esperança és l'última cosa que es perd... L'amor comença i fineix per estimar-se un mateix. Només procedint d'aquesta manera... hom aconsegueix fer la vida suportable. Ànims i bons somnis! Nil.

  • Agraïda[Ofensiu]
    Canela fina | 09-09-2019

    Molt agraïda pel teu comentari al meu relat "Queda't a dormir", sempre em regaleu un somriure quan em dieu que us agrada el què escric. Somiadora, somia somnis dolços que et donin força i somriu. Una abraçada ;)

  • Agraïda[Ofensiu]
    Canela fina | 09-09-2019

    Molt agraïda pel teu comentari al meu relat "Queda't a dormir", sempre em regaleu un somriure quan em dieu que us agrada el què escric. Somiadora, somia somnis dolços que et donin força i somriu. Una abraçada ;)

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: