Torna-me-la

Tot el que sento està basat en una mentida.

Em vaig enamorar d’una mentida. I ara he descobert que el cor es pot trencar literalment, no és cap frase feta.

Era massa gran per enamorar-me per primer cop, i massa petita per adonar-me de que els sentiments comporten dolor. Molt dolor. Les seves paraules esdevenien úniques, mai havia sentit tantes coses llegint una corrua de lletres lligades, abans eren només lletres buides. I, de fet, sempre han estat només lletres buides.

Era una somiadora. Plena de somnis. I ara tots els somnis me’ls ha pres, i no tornaran mai més perquè mai serà el mateix, mai tornaré a creure en el sentit de les paraules, mai tornarà el pessigolleig que despertaven en tot el meu ésser quan les creia meves. Tot era compartit amb altres innocents com jo. Tot era mentida. I la veritat ha passat a ser una incògnita, una ombra que s’amagarà a la penombra en la que res és visible, i hi romandrà per miríades de nits eternes.

Torna’m almenys la meva innocència, si us plau. Torna-me-la.