Entro

Entro descanso surto me'n vaig.

Entro,
descanso,
surto,
me'n vaig.

Sóc dins del món parlo amb Neil Young em trec el barret me'l poso resisteixo me'l torno a treure... respiro.

Sóc dins del món,
parlo amb Neil Young,
em trec el barret,
me'l poso,
resisteixo,
me'l torno a treure...

respiro.

Canto amb el Llach astres al cap canto amb l'Ovidi record d'infantesa.

Canto amb el Llach,
astres al cap,
canto amb l'Ovidi,
record d'infantesa.

I canto i recito els estels de tela,
les barricades de paper,
la paraula,
el vers i la veu de Feliu Ventura.

Canso al pp,
no crec la política...

però accepto la cup,
l'ajuda el poema.

Les marionetes enfilen discursos que no porten enlloc,
i són els artistes qui a través del consell ens mantenen ben vius.

Canta,
parla,
recita i escolta... i participa amb nosaltres.

No podran res,
ho deia l'Estellés,
ara és l'hora de cavar,
això t'ho dic jo.

Torna a respirar,
agafa aire,
i omple els pulmons de vida plena,
de vida lliure, neta i sana.

Camina, no paris el teu rostre,
continua el teu desig d'anar llegint.

Crema aquelles espurnes,
que encara són enceses d'aquell foc violent...

i continua, camina,
la nostra direcció segueix avançant,
segueix disfrutant,
no t'aturis ara.

No podran res,
és l'hora de cavar,
crema les espurnes,
segueix avançant novament, poèticament.

I si no us fa res...

entro.