Enfonsada en les meves penes

Ei! Bones! Feia dies que no em passava per aquí per deixar-te algun coment als teus escrits! I m'he dit: Ja va sent hora de fer-hi una visita, no? (jejeje).

"Enfonsada en les meves penes" : Falta d'autoestima. "Pq no m'estimo com els altres?" "Pq no em valoro?". Veure la part bona dels altres sovint sol ser molt fàcil, però en canvi veure les nostres parts positives ens resulta més complicat. Ens pensem que ho fem "tot" malament... que hauríem d'haver actuat d'una altra manera... Però em d'intentar buscar seguretat en nosaltres mateix@s i tenir esperances. Creure en nosaltres i en els nostres objectius. Pensar que som capaç@s de fer aquell salt per poder arribar a l'altra banda del barranc.

"En quina part de la meva vida m'he equivocat?" "Quan vaig començar a rondar pel camí equivocat?" Si, a vegades ens sembla com si no estiguéssim vivint la nostra vida, la vida que voldríem. Sinó, que no veiem ben bé quina és la relació entre els fets que van passant dia a dia amb les nostres vides. [Què hi pinto jo aquí?]. Doncs bé, jo crec que per trobar el bon camí, el camí adequat, primer cal perdre't en la immensitat del bosc, i equivocar-te en molts trencalls i camins. Per tal de poder trobar finalment el camí on ens sentim més a gust.

Per tant: * Ves buscant el teu camí, i no t'enfonsis a l'equivocar-te, doncs els errors ens ajuden a acostar-nos al nostre vertader camí. *

Que vagi molt "rebé"! Ciao!
Gemm@

És increible com conectes amb la gent i molt curiós que tanta gent es senti identificada amb els teus escrits, jo el primer.
La soledat... Potser algú no s'ha sentit mai sol? Quina sort ser pobre d'aquest sentiment...

Com sempre he pensat, la clau de l'escriptura està en el realisme i ets una de les persones que he llegit que millor s'expressa amb aquesta "tècnica".

Una abraçada,
Eqhes

...una Sara que de ben segur que tothom que et coneix, t'estima i t'aprecia tal com ets, una Sara amb un gran cor, una Sara, nomès una... tu... que al igual que tothom te moments bons i d'altres no tan bons, però tots ells sempre aporten quelcom positiu en les nostres vides. Nomès has de saber-lo trobar.

M'he sentit tan identificat quan has dit que valores més els altres que a tu mateixa... crec que a part d'escriure sobre temes similars, de manera molt diferent (tu si que escrius bé, no jo), crec que a part d'això, també em d'alguna manera pensem i sofrim igual, cadascú a la seva manera per suposat.

Si algun dia em vols dir res, pel que sigui, que sapigues que estic aqui: snake4546@hotmail.com

Un petò i una abraçada ben forta:
Sanke85

doncs com m'has dit, m'he sentit identificada am el teu relat. les ganes de poder superar els problemes i de continuar sent qui eres avanç i poder resoldre totes aquestes preguntes que comentes al relat, està molt ben redactat.
moltes gràcies pel teu comentari.
segueix escrivin
petons!!!

Tan sols... que escrius molt i molt bé!!!!´
És perfecte...
És un relat a vessar de sentiments, preocupació, i preguntes que et fas de les quals no obtens respostes!!!
Ànims!!

Felicitats!!!

Continua escribint així!!!

Una abraçada ben forta!!

Anna

Ets genial, n'estic segura... I escrius molt bé. Ets capaç de transmetre molt en poques paraules, ets capaç de descriure perfectament un sentiment..
Encara que costi molt has d'intentar deixar de banda el què et fa ballar i continuar endavant com et mereixes...
Has d'intentar que la llum què veus per la finestra et fagi sortir el carrer... I has d'intentar viure... Només així seràs feliç de veritat...
Tot això que he escrit segurament no et serveix de massa cosa però jo et vull intentar ajudar pq ho superis.
Ei, t'ho repeteixo, ets genial, escrius molt bé i estic segura que vals molt.
Res més, un ptnet i fins ben aviat.

axo !! agregam xula : gma_002@hotmail.com
no m'hauria pensat mai que faria 1 amiga x ki
ma fet ilu i tot!! un peto mol fort de part d l tea germaneta.... jajajaj
(K)(K)

M'he sentit totalment identificat amb aquest relat. I ha molts dies en els que ens aixequem amb el peu equivocat i que de tot se'ns fa una muntanya sense saber com afrontar-ho, fins i tot de vegades sabem com fer-ho però ens en falten les ganes. Entenc completament aquestes sensacions, només espero que lluitis pel que vols ser, que no sigui per no haver-ho intentat! :) Sé que sonarà a tòpic però tens 16 anys, molt per a viure i molt contra què lluitar. Mai deixar que la pena s'apoderi de nosaltres. Tots ens autocompadim (jo el primer jajaja) però realment ens porta enlloc? Petons i segueix així m'agrada molt com escrius.