Quina llàstima! Si els dos es volen, per què no tirar aquest amor endavant? Que simple és tot i que complicat ho fem de vegades...oi?

Sí Lletres del silenci, la Carla se'n va saber apartar i gràcies a això no va acabar a l'hospital. Fins i tot té una miqueta més d'autoestima que la que el maleït Litus li va pendre. És una realitat que molta gent pateix i realment aquests maltractadors t'acaben enfonsant i difícilment veus la sortida. Bons adjectius per descriure a aquests impresentables Yanira. Hem de lluitar contra això i ajudar a les persones que ho pateixen, encara que de vegades al amargar-ho sigui difícil resoldre-ho. Acostumen a ser persones agressives i sense empatia.

Moltes gràcies als dos per haver comentat!! Una abraçada

És curiós com hi ha persones que ens marquen tant a la vida, oi? Segur que ell va ser, és i serà molt important per tu sempre pel què transmets en aquest poema. No deixis d'escriure!

Has pogut liquidar aquest assumpte pendent?

Gràcies a tu per comentar amb sinceritat Mena!! I per corregir-me les faltes també! Hehe

Anima al teu fill a escriure si és bo fent-ho! La llavor la té, sí!! He vist que tenies moltíssims relats publicats. Els aniré llegint. Admiro a tothom qui és capaç d'escriure tan poemes, com relats eròtics, com de crítica social, etc. Provablement la teva feina vagi estretament relacionada al món de la literatura

Gràcies a tu per comentar amb sinceritat Mena!! I per corregir-me les faltes també! Hehe

Anima al teu fill a escriure si és bo fent-ho! La llavor la té, sí!! He vist que tenies moltíssims relats publicats. Els aniré llegint. Admiro a tothom qui és capaç d'escriure tan poemes, com relats eròtics, com de crítica social, etc. Provablement la teva feina vagi estretament relacionada al món de la literatura

Per cert, gràcies pels comentaris. Hi ha la resposta al de "T'estimo!!!". No pretenia que sigués una còpia, simplement una modificació del relat actualitzat. El primer estava escrit en present i l'altre en passat, degut a la superació d'aquella ruptura. Gràcies de nou!

Gemma

Mena sí tens raó, l'altre escrit va estretament relacionat amb aquest. El vaig escriure a l'any 2005, amb 15 o 16 anys com a molt. Quan he vist les faltes que vaig fer jo també m'he esgarrifat! Hehehe sort que amb els anys aprenem a fer menys faltes d'ortografia. A mi també em fa mal d'ulls, em sap greu, era una adolescent enamorada. El relat de "L'estimava...i de quina manera" ve a marcar una evolució en relació als meus sentiments i pensaments.

Gràcies per llegir-los i comentar-los.

Una abraçada

Jo, al igual que tu, també estimo la meva feina. I curiosament, tenim la mateixa professió. És tant gratificant fer de mestra...
Ben sintetitzat. Gràcies pel relat

Gemma

Ben exposat, un bon relat!

Felicitats Gemma. M'agrada que l'home s'acabi adonant del què ha perdut, encara que sigui tard. Perquè és molt més important l'amor, el respecte, la companyia i l'estimació que no pas unes quantes nits de plaer carnal. Llàstima que no tothom pensi això.

Et seguiré llegint.

Gemma

m'agrada que hagis trobat una persona que realment sent el mateix per tu i és capaç de donar-te el què necesites.
un petó i segueix escribint perquè ho fas molt bé!

adicte a tot allò que escrius.
no deixis mai de fer-ho!
merci pel comentari,
segueix escribint que ho fas molt bé.
et continuaré llegint.
petonás
(P.D -> dubto molt que el trobi...)

simplement això.
com tots els escrits que he llegit teus.
i esque, vols que et sigui sincera?
estava segura que tornaries a ser feliç.
amb una altra noia, que quina sort que te.
un petó.
et seguiré llegint,

Gemma

en definitiva...
tens allò que tothom voldria tenir,
imaginació!
escrius d'una manera que atrau a qualsevol,
no sé com t'ho fas però segueix així.

em pregunto quin serà el teu poema preferit dels que tu has escrit... jo no sabria ni quin dir.
m'agradaria una resposta... ja que em tens ven intrigada.

un petó Capdellin,

Gemma

bufff k maku!! ^^
un relat excelent!
m'ha agradat molt tal com descrius el teu passat amb aquella persona que et necesitava i tu te'n vas adunar despres... però que sapigues que mai es tard!
no jutgis a caure a aquelles persones que estan apunt de fer-ho... donal-s'hi la mà!
una forta abraçada!
et seguirè llegint