Embruixat

Tendre. Un relat dolç i trendre. Amorós. Potser massa breu... i no és que sigui amant de poemes llargs, sinó tot el contrari. Els meus poemes preferits tenen entre 15 i 20 versos, com a molt. Però aquesta quarteta se'm fa curta. Em deixa amb la mel a la boca.

M'ha agradat!

LLIBRE

És extraordinari com amb poques paraules has aconseguit transmetre una situació que per a tots voldríem, un ideal del viure plàcidament al costat de la persona estimada.
Jo també et seguiré en aquest camí d'arbres tan bonic...

Renoi, quines coses més maques que li dius a la teva xiqueta.
Un petonet.

amb les teves perles.
Encara que curt, massa sintètic, m'ha agradat. Potser m'equivoco, però la idea em sembla la mateixa que jo buscava en el meu relat "Per sempre més". Per a mi és una obsessió, l'amor etern, per sempre, per sempre més, per sobre de tot i tothom.
L'amor amb majúscules, és clar, si una/una té la sort de trobar-lo (que no sempre passa).

Els teus quatre versos expressen, de forma lineal però jugant amb els matisos, una tendresa profunda, assumida amb el temps i els records, però, també, amb l'espurna de passió que una vida junts no ha aconseguit apagar.
Molt rebé, noia.

foster

que fa molt poquet algú em va dir el mateix que tu transmets amb teu relat, mirar a algú mentre ell simplement és ell, no s'esforça per ser ningú... llavors... tu el mires o la mires...
I et transmet la teva essència...
com tu, quan parles de com algú es toca l'arracada...
Gràcies, m'has fet somriure...