Els Crustacis

Un relat de: aaa

Els crustacis em miraven des del seu taüt de vidre, amb aire afligit, movent-se nerviosos, limitats en moviment pels lligams de goma i l'escàs espai de l'expositor. Els comensals pul·lulaven per la meva esquena observant la carta vivent, comparant i escollint aquest o l'altre exemplar, esgrimint raonaments marcians, i a mi tots, crustacis i comensals, em semblaven igual d'infeliços. Aliè a la conflagració entre caçadors de postal i crustacis salvatges, el meu cafè s'entretenia llençant volutes de vapor a la carregada atmosfera del bar, contribuint solidàriament a l'espessa capa de boira que planejava sobre les nostres testes, avorrit com una cloïssa. A la barra, a part del meu cafè i la meva persona, dotzenes de gots i plats esperaven el seu torn per banyar-se, amuntegats a dreta, i a esquerra la parròquia habitual iniciava un col·loqui al voltant de l'inescrutable mon de les competicions de cant de periquitos. A l'interior del cafè, els residus orgànics tractaven d'escapolir-se dels fons del ronyós i gastat got, mentre la densa escuma que s'havia format al escalfar la llet li ho impedia. Un microcosmos es desplegava davant els meus ulls, i ningú se'n adonava.


L'aire flagel·lava els pocs transeünts que circulaven pel carrer. Jo tractava de que les dues meitats de la meva jaqueta coincidissin per poder tancar la cremallera mentre els fred s'esllanguia sense pietat per sota la meva samarreta. Un ocell sobrevolava l'escena, perplex però content de no ser un crustaci entaforat dins un expositor de vidre. Al cel, els núvols fornicaven en un sinuós ballet, els avions els travessaven mentre seguien les rutes predeterminades habituals i els passatgers tractaven de distreure's mirant els ocells.

El carrer no es mouria sota els meus peus. Potser hauria de començar a caminar.

Ja casi era l'hora...

Comentaris

  • Un altre dia..[Ofensiu]
    rnbonet | 07-05-2007

    ...parlarem de 'mancances ortogràfiques' (N'hi ha un fum, a la biografia, al 'relat').
    O simplement de "normativa". Per mi, serà un plaer!
    Més salut i més rebolica!!!

  • S'endevina...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-05-2007

    ..una "mala lleteta" de collons de mico, en tot aquest assumpte 'microbià' -de petites (xicotíssimes!) mirades- que ens vas mostrant.
    I, a més a més, la reproducció de "escenes impossibles" que encapçalen la biografia ens fa patent el caràcter anàrquic -ja en som dos! encara que el meu més 'atenuat' per l'edat i les 'pispades' dels grisos de l'època- que li escau tan bé a la teua prosa, colorista (en blanc i negre també pot ser-ho), i amb una adjectivació que tomba de cul.
    Així que, fins una altra... i SALUT I REBOLICA!

  • ginebre | 07-05-2007

    que t'anomenes perfeccionista i no ets un teletubi, tinc ganes de crrrriticarrrrte.(debonrolloeh?).
    Primer les coses bones. La visió tipus lupa que amplia les menudències d'un moment de pausa és molt molt interessant. Hi ha moments poètics: el cafè expel.lint volutes, els infeliços crustacis, els plats desitjant banyar-se. Bon recurs donar vida pròpia als objectes. Fa l'efecte d'un bullidor (com diries "hervidero"?) de vida, corredisses.
    Però, que vol dir exactament "esllanguir sense pietat"? Em sembla que no volies dir esllanguir sino escolar : "el fred s'escolava sense pietat per sota la samarreta"(o no?).
    Aquest segon paràgraf, amb els núvols fornicant, no m'ha agradat tant (deu ser una cosa subjectiva).
    També em falta un punt i seguit al mig de la frase que explica el que hi ha a esquerra i dreta de la barra. Aquí:"...banyar-se, amuntegats a la dreta. A esquerra, la parròquia...".
    Bé, només una petita cosa : revisa la bio que diu "paguines" enlloc de pàgines. I potser altres que jo no veig.
    Salut, amic!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: