Manel Astronauta

Un relat de: aaa

Des de ben petit, i els seus pares ho sabien, en Manel sempre havia desitjat solcar l'espai dins un coet.

Quan la seva mare el va apuntar al curset d'astronauta per correspondència, no s'ho va pensar dos cops i la va desintegrar amb la seva arma làser reglamentaria en forma de magdalena.

En Manel havia descuidat la seva coartada. Tants anys fent-se passar pel fill de la Encarna i en Marçal, aguantant petons de la tieta Emilia, estudiant bioquímica, i jugant a petanca els dijous a la tarda, reblant els forats entre les parets de la seva nova identitat amb tota la traça de la que era; i tot per res. L'invasió hauria d'esperar.

La propera vegada al·legaria agorafòbia i es quedaria a casa tot el dia....

Comentaris

  • Poc científic[Ofensiu]
    mimí | 13-06-2007

    M'agradaria una explicació més profunda sobre aquestes realitats intergalàctiques tant interessants i alhora plenes de saviesa.

    Moltes gràcies

    Atentament

    Centaure

  • ginebre | 26-05-2007

    "ets el millor escriptor de relats absurds del mon mundial i l'univers universal per que utilitzes l'absurd com a filtre per una realitat que s'auto-fagocita de forma magistral"
    :-)
    No, va, ara en sèriu!
    aviam, parlem de magdalenes, no? que en som uns experts.
    però, per on surt el raig làser? pel mig del bony, en aquella mica d'esquerdeta flonja de color clar?
    o bé, el paper arrissat giravolta de cop i emet rajos laser de forma ametrallativa?
    potser se la menja i un cop digerida amb el seu estomac
    extraplanetari, la vomita laserificada?
    Aquest relat no està prou clar, li falta profunditat científica i dades que especifiquin una mica millor tot plegat. D'aquesta manera no és gens creïble!!
    jajajaja Roarscach! perdona'm el catxondeig. Però per alusions t'havia de comentar.
    Et vaig llegint. Aquest no és del més bons. Aviam quan tornes a agafar el diccionari per fer feines, no?
    Aquell és un dels meus preferits.
    Salut i lletres!