Carn Nova (On Et Trobes, Germà?)

Un relat de: aaa

Havia començat com una imperceptible sensació de picor, una petita molèstia al costat del melic, com una petita erupció estival, que hom es rasca despreocupadament.

De camí a la feina, encara amb la son a les orelles, gratar-se es costum habitual en la meva rutina, part ineludible del trajecte amb autobús fins el meu molt honorable lloc de treball. Però quan portava uns bons deu minuts amb la ma per sota la samarreta rascant-me sorollosament, una senyora d'uns seixanta anys es va acostar al meu seient i em va preguntar si m'estava masturbant.

- Si, senyora, només veure com la brisa que s'esllangueix per la porta de l'autobús intenta moure els seus suaus cabells sense aconseguir-ho degut a la tona de laca que li van posar a la perruqueria la setmana passada desperta una necessitat imperiosa de posar-me la ma al meu membre i definir la fricció una i altre vegada.

- Com diu?

- M'estic rascant, senyora. Rascant. Veu?

Vaig aixecar la camisa per que la vella pogués observar la lleu erupció, i per sorpresa d'ambdós, la erupció havia passat a majors: Una colònia de granets rogencs havia decidit acampar sobre la irritada estora de pell que era el meu abdomen. Uns mil, aproximadament.

- Això deu ser de tant masturbar-se. Ja li ho deia jo, a en Manel...

Vaig deixar que les paraules de la bruixa es quedessin dins l'autocar, abandonant la seguretat del vehicle públic per la paurosa solitud del carrer, tot mirant-me el melic, qual Narcís en hores baixes. La reunió de granets havia deixat pas a una reunió en petit comitè de sis grans molt grans. Massa grans. I masses grans.

Tot rascant, vaig passar pel davant d'un hospital qualsevol, amb un grapat de gent vestida de blanc caminant amunt i avall amb cara d'avorrits.

(Introduir aquí qualsevol experiència personal de temàtica hospitalària relacionada amb esperar tres hores per un diagnòstic que podria haver fet el vostre carnisser mentre tallava bistecs)

...tres hores desprès, un metge va tenir a be donar un cop d'ull al meu abdomen. Jo ja portava moltes hores rascant la zona zero, esperant llimar arestes amb els meus nous amics, els grans grans, però allò cada cop ocupava mes espai.

- Treguis la samarreta.

No estava malament, la doctora. I a la primera cita mai m'ho havien dit, allò, però en veure el que amagava, va caure rodona.

Tampoc estava la cosa tan malament, o això pensava jo, però quan vaig poder obrir la porta de la consulta sense utilitzar les mans, em vaig començar a preocupar.

Els granets havien esdevingut un nou apèndix, que obria portes, pispava carteres, tocava culs i estomacava vailets impertinents, mentre jo llegia un diari a dues mans, amb mig somriure a la boca, innocent cent per cent.

Potser hauria de provar algun esport...

Comentaris

  • A banda...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-05-2007

    ...de l'humor irònic, fins i tot potser "irracional" (entre cometes) i amb un toc de cinisme tènue i benhaurat -que m'encanta!-, li trobe una mica de precipitació en el final. O potser,com en alguns films, hi ha 'segona part'?
    Salut i rebolica!
    PS.- Dius bé en això de l'accentuació diacrítica.

  • Llargui | 10-05-2007

    merci pel comentari, el terxt era nomes descobrir la quantitat de sinonims que existeixen en català; però si no t'agradat em sap greu. Una abraçada

  • Molt bo![Ofensiu]
    Carles Malet | 08-05-2007 | Valoració: 10

    Imaginatiu, amb un punt interessant de cinisme, curt i ben destil·lat.

    M'ha agradat aquest primer encontre amb els teus experiments literaris. Certament, aquest el trobo de qualitat.

    Per un moment, m'ha vingut a la ment la imatge d'un del mutants de "Total Recall". No t'amoïnis, però. Considero que aquest microrelat teu té més qualitat que la pel·lícula d'acció de l'Arnold.

    Fins aviat!

    Carles

  • carregat de tan pensar? XD[Ofensiu]
    Urepel | 08-05-2007 | Valoració: 9

    Ple d'interpretacions, de la que me'n guardo la propia, que m'ha encantat. Tens molta facilitat per encapsular el que vols dir sense dir-ho. M'encanta, fés treballar l'erupció, llegir-te és quasi obligat!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: