Teràpia Contra La Rutina

Les tenaces van aferrar el primer dent, i quan ja estaven fortament tancades al seu voltant, l'home de la caputxa va estirar amb totes les seves forces. Un crit sec va ressonar per tota l'habitació. Els canells de l'home sagnaven, degut a la fricció entre la pell i la corda. Les babes li relliscaven per la barbeta, acumulant-se i formant una petita cascada a camera lenta. Uns ferros a la boca impedien que l'home tanques la boca.

Un a un, tots els dents de l'home van ésser arrencats d'arrel, i dipositats a sobre d'una safata metàl·lica. Algunes peces estaven intactes, però d'altres s'havien trencat, i l'home de la caputxa s'havia vist obligat a furgar amb un petit bisturí per treure els trossos restants.

Quan va acabar, l'home de la caputxa va alliberar l'home sense dents. Aquest es va fregar els canells. Encara no gosava tocar-se la boca.

- Begui una mica d'aigua, però no se l'empassi. Escupi a la gibrella.

I així ho va fer, refrescant-se les torturades genives amb aigua fresca.

- Per pagar?- va aconseguir dir amb grans esforços.

- La dona de l'entrada, aquella que li ha donat el numero de l'habitació.

- Gràcies...

Va sortir de l'habitació, abandonant els seus dents a la safata metàl·lica, i va treure la cartera mentre es dirigia cap a la dona de la entrada.

- Li ha agradat?

- M'han arrencat les dents de les genives sense anestesia i amb unes tenaces enormes. Si, era exactament allò que volia.

- Doncs seran 1200 euros....