Cercador
EL TREN DEL NAUFRAGI
Un relat de: mharta- Compartir:
Els carrers passen
I les estacions s'obliden.
Jo m'invento que el vent es regira,
Però la gent es queda,
Enrere,
Enrere...
I aquest tren que avança,
Que ressegueix impacient
Els raïls de ferro eterns.
M'allunyo d'un lloc
Per anar a un temps
M'acosto a tu
Per fugir de mi.
I continuo buscant l'estació del naufragi
Per poder sanglotar
Cada cop que una onada es rebel·li.
No ens enganyem:
Només sabem jugar a imitar la disputa frontal
De la sorra i el mar.
Topem constantment
I ens endinsem l'un en l'altre.
Tu te'm menges irreverent
I jo, submisa, em deixo engolir.
I cada cop et fas més fort,
Cada cop ets més gran, cada cop més pesant!
Ja quasi ets immens,
I jo...
Jo quasi ja no sóc res.
Comentaris
-
es interessant la teva poesia[Ofensiu]boigboig | 07-02-2006
es nota que saps escriure. I que tens coses a dir. Potser li trobo a faltar alguna mica més de cos, no em ser expressar prou bé, com si li faltes més solidesa.
Però trobo que moltes de les imatges que escrius són prou sugerents per portar més enllà del propi poema.
Personalment jo m'hauria quedat fins el vers
De la sorra i el mar.
Els ultims versos, no sé, em destorben.... com si em portessin a un món que no voldria estar.
Però de veres m'han agradat!
Boig! -
desconcert[Ofensiu]bufanúvols | 06-02-2006 | Valoració: 10
el que passa és que ja no se si m´agrades més tu o els teus poemes.