El sisè sentit

Aquell sisè sentit que et permet veure més enllà del que t'ofereix la visió real. Escoltes allò que vols sentir, resegueixes el traç d'allò que voldries dibuixat, hi poses el so anhelat i... ja està. Ja tens qui voldries, en forma de pensament, al teu costat.

Destaco aquest vers: "els ulls són del color que vull mirar"... encisador.

I només afegir aquesta petita observació. En els versos:
..."
Quan tanqui el llum reproduiré les grafies,
les hi posaré veu : greu, forta i clara,

..."
Crec que la forma correcta seria una d'aquestes dues: "hi posaré veu" o "els posaré veu" (s'enten que a les grafies), però no la combinació dels dos pronoms junts.

Una forta abraçada, angie. Una altra bella creació. Has fet molt bé de treure-la del calaix!

Que bé. Quin rescat més encertat.
El sisè sentit va més enllà de la imaginació. Al menys aquest, res d'abstracte, res de mental, perquè es palpa... Les paraules regalimen poema avall conformant un cos, una cremor, sembla el dibuix del desig, com una copa plena de la saba del deler que vessa i li dona forma.
Perdó, però els ulls se m'escapen cap a la fotografia, de reüll m'ha semblat veure-hi moviment... ai no!
Parlant de fotos, aquella és un homenatge, no sóc jo. Però a l'altra vida - ja tinc plans, saps?- he decidit fer-me "pujaor" de muntanyes i "tocaor" de jazz, l'instrument no l'he triat encara.
Un bes, i gràcies.

a l' imaginació, que s' ha de treballar com la memòria, perqué sempre estigui activa i mai es perdi.
Endavant!

M'ho ha semblat. Sincerament. Aquest posar veu a les grafies, aquest imaginar les mans tan llargues com necessiti el desig. Ja dic, pura delícia. Un sedant per a esperits desassossegats.

Però o no t'entenc, o quan crec haver-te entès dubto de que sigui el mateix del que has volgut dir. Tan me fa, en realitat. Aquest és el meu dret.