Cercador
El silenci
Un relat de: EDGAR PRIM- Compartir:
El silenci és la paraule justa del pensament,
la mà que acompanya al gest,
la mirada que busca l'horitzó.
El silenci neix d'una veu muda i cansada.
El silenci creix sobre camins de reflexió i vent.
El silenci respon a la paraula alterada i insuficient.
El silenci rescata a l'home del deliri.
El silenci provoca el petó etern d'uns llavis serens.
El silenci alleuja el cant inaudit de la primvera.
El silenci encén la llum de la distreta bellesa,
aombrant veus insensates.
El silenci interpreta la melodia del no-res vestit de arpegis que embriaguen.
El silenci descendeix pels ravals del clam desordenat del món.
El silenci mor en la incomprensió d'unes mirades irrecognoscibles que fugen de si mateixas,
i s'emparen en la autogestió del soroll en solitari.
El silenci és la paraula subtil i sàvia.