Ja no pots

Escoltam,
lluna de dia, sol de nit,
dona barbuda, home de porcellana.

Li parlo a tots els teus "jos",
que poderosos i airats s'aixequen cuan escoltan que l'altivesa anhela venjança.

Corbes i contracurvas,
gloriosa arquitectura dels teus pits, malucs i cintura.
Si no fosis d'aire series la meva senyora.

Podria prometre't camps de vida i mort,
llavors de futur i nits esteladas,
però les fantasias ja no t'embogeixen.

Ja no hi ha lloc en les teves butxaques per a les papallones de paper ceba.

Ja no s'il·luminen els teus ulls quan veus morir al homme bo en una pelicula de dolents.

Ja no voles entre els núvols després d'un dur dia d'oci i negoci.

Ja no pots ser la meva senyora.