Algú

Algú obre les portes al silenci.
Algú tanca els ulls a la llum.
Algú puja esglaons per a baixar a l'infern.
Algú tendeix les seves mans a l'amant perquè el futur li cremi la ment.
Algú t'ha robat el nom,
i et nega la sal amb extractes de pa.

Aquest algú no mereix ni una sóla llàgrima il·luminada,
ni un mínim sospir de desesper,
ni una paraula encesa en els teus llavis de maduixa.

Aquest algú pots ser tu mateixe,
i tot i això,
et segueixes perdonant.

Repeteix les paraules que desvetllen el autoengany,
i que corri de nou per les teves venes el febril pols de la resistència.

Torna a ser aquel que vas anar en un temps originari i infinit,
quan àdhuc,
no et habias vestit d'aquest inclement mantell de mentides.