Somni, amor i necessitat

Aquesta és l'història de dos éssers humans que en la distància es desesperen per un amor que els doni sentit a unes vides desatentas.

Un,
des del llindar d'un mar que ha viscut tantes guerres com comiats d'amors que no es tornarian a veure mai,
l'altre,
des dels fonaments d'una terra segregada per la utopía de la igualtat enamorada.

En un món que ha minimitzat les llunyanies,
l'amor vol reconèixer-se sobre un catàleg de fotos paralitzades per la sorpresa d'una aventura que neix en l'aire gris del desconeixement.

Els sentiments trenquen les seves cadenes,
i exploten sense pólvora ni metxa en la qual creure.

Gens es resisteix a la necessitat d'unes vides,
que conflueixen en el turment,
i empara de la necessitat.

Mentre,
les cartes,
inflades de por,
i il·lusió,
es debaten entre la tòrrida música de l'ànima,
i el fred desànim d'un correu electrònic.

Però res és capaç de diluir la pluja invisible d'un maig multicolor,
sobre la sorra d'un somni,
i múltiples solituds.

El temps corre sense alè a una trobada que no admetrà desencontres,
ni equívocs a la llum d'un precari cor.

L'amor vola sobre un aire que dispensa tantes preguntes com ambivalencia en les seves respostes.

És la vida sobre dues vides,
és el dubte permanent del desconeixement,
és el carnestoltes de la il·lusió,
és el gel i el foc.

Quan les portes s'obren,
els somnis desperten a una llum tímida,
i embriagada de realitat.

Ja no hi ha temps per a pensar en la melodia de l'amor en solitud.

Ara és el ritme de una aventura,
l'inici del seu desenllaç,
l'èpica de l'amor traduïda al llenguatge d'una ciutat, d'un carrer,
d'un nombre,
d'un immoble habitat per dos éssers humans que en la distància,
es desesperaven per un amor que ara pretenen
que els doni sentit a les seves vides.

Fa mitja hora,
només coneixín les seves cal·ligrafies.