Cercador
Altre il·lusió trencada
Un relat de: EDGAR PRIMDibuixar una il·lusió sota el cel gris de la desesperança,
té més a veure amb l'essència natural d'avançar cap lo desconegut,
que amb la il·luminació desbordada de la inconsciencia,
encara que amb els dós casos sigui un cant irreverent i apassionat a la vida.
A vagades,
la vida és un ens desagradable i hostil.
Neix amb tu o amb mi,
viu amb nosaltres,
i mor amb un ull obert i el cor bategant en altre cor.
Juga amb l'avantatge del poder que li atorga l'ombra desconeguda del mes enllà.
Ja he après a lluir les meves millors gal·les davant la seva doble moral política i social.
Ja no m'atropellés més la seva estimulant ombra de gosada adolescent.
Crec que és ella la millor docent de l'univers.
Ensenya la lletra dels seus aspres camins, amb la sang dels meus peus cansats i trencats.
Ja t'he reconegut en aquesta nit il·luminada i fosca.
Faig meva la teva sàvia i desalentadora lliçó,
per a acomiadar-te fins que demà tornis a contar-me com penses.