Justícia?

Són massa i insòlites.
Viuen unes després d'unes altres buscant la força covarda de la multitud. Existeixen com deformats accidents que creixen de la pitjor aresta del ser humà,
i per això,
per ser un invent de la nostra gentil presència en aquesta terra,
em de dir basta!!.

Estem vivin un moment precís dintre de nosaltres,
en el que ens em definir,
tenim que determinar la nostra posició en aquesta terra nostra,
i buidar l'equació de la nostra destinació.

Tal vegada ens hem perdut?.

Sabem que els déus imaginaris es dormen,
i que cal despertar-los amb una incolora blasfemia.
Perquè aquesta inacció no pot ser eterna al cruel oblit.

L'home deu preguntar-se d'una vegada, perquè serveix aquesta pantomima sagnant i estripada?,

què significa aquest truc monstruós i despietat que ens enlluerna en el cim de l'escarn?,

on anem?,
on ens duu tot això?,
a la justícia?,
què és la justícia?,
existeix la justícia?.

Ningú respon,
ni una veu, ni un signe, ni una ganyota cega, gens.

Quan els maniqueismes parlen de justícia el món es bat en gegants riallades.

A traves del mar,
aquestes riallades s'han transmès per les costes de la terra,
fent que el món sencer rigui sense consol.

Què és la justícia?.
Ningú respon.
La guerra,
el dolor i la mort continuan.