Cercador
Quatre parets
Un relat de: EDGAR PRIM- Compartir:
La vida es precipita a través de les seves mans,
mentre el seu cap no deixa de parir relats intrancendents a la llum de les mateixes quatre parets de sempre.
Les seves paraules descendeixen pel tobogan de l'experiència,
i s'instal·len en la sorra de l' àgora de la saviesa.
Tot se li entén, i gairebé gens se li reconeix.
El fons del seu mar de paraules,
és la base més preuada d'un mestís onatge d'idees, idiomes, i amors,
amors que sobrevolen entre les mateixes quatre parets de sempre.
Els gestos de la seva cara i de la seva veu són continus lluentons en una tarda sense orquestra en la terra dels seus somnis,
somnis verticals sobre una de les mateixes quatre parets de sempre.
Els seus ulls miren als ulls d'una veu que no veu.
La vida li va deixar el regal de les ombres en moviment,
i els colors entristits.
La seva esgotada existència no requereix focs d'artifici,
ni desordres immediats.
La necessitat del seu cor es passeja per núvols sense aigua,
i ciutats amb ametllers,
fills sense presses,
i estius amb memòria,
lluint entre les mateixes quatre muntanyes de sempre.
La seva humanitat creua rius,
travessa tempestes,
i vulnera la distància que sobre les mateixes quatre parets de sempre,
vaig poder sentir, i ja no sento.
Comentaris
-
encara plena de vida...[Ofensiu]ROSASP | 08-06-2005
Un borboll de sensacions emmagatzemades a la memòria, tot el que s'ha après, tot el viscut fins ara.
I resta l'essència de la saviesa, de la calma i la mirada cap a l'interior d'un mateix.
Els ulls veuen les coses fins i tot entre quatre parets, perquè el cor està amarat de sentiments, d'emocions que acaronen sense neguit.
Bonica imatge i preciosa serenitat la que trasmets.
Una abraçada i molta inspiració!