La primavera

Un relat de: EDGAR PRIM

La primavera es manifesta en el color alegre d'un món a punt de defallir.
La seva inquietud traspassa el cel de la nostra esperança,
per a organitzar una revetlla en la copa d'un arbre verinós.

La primavera no espera a ningú per ornamentar la nostra tristesa,
conreada en els albors d'un fred que ens gela la imaginació.
Tot desperta al so d'una música multicolor sobre les teulades de la terra.

La primavera arriba a les nostres vides com l'aire als endins d'un descobridor d'humitats oceàniques.
Ningú menysprea el seu deixant en els interludis del fred i la calor.
La seva moderació alleuja vides,
i emmudeix tempestats.

La primavera es riu amb nosaltres,
dibuixant una ganyota de complicitat en la claredat del seu rostre.

M'agradaria ser com les raneres de març per a resoldre incògnitas,
desitjaria lluir com abril o maig per a despistar als meus semblants,
anhelaria viure per a sempre en les primeres setmanes de juny per a envair el paradís.

Res serà possible,
mentre la carn i la sang em sostinguin.

Vull disfressar-me d'estació anual,
i que febrer sigui sempre maig.




Comentaris

  • Autentic[Ofensiu]
    AINOA | 30-05-2005 | Valoració: 9

    Tens molta raó.
    La primavera dona lluminositat a las nostres vides, malgrat lo fosc que esta el mon.
    M'agradat el teu relat, te un bon contingut..