El que vindrà

La cagada de l'ocell a la solapa m'ha advertit que avui era un dia molt especial.

D'aquells dies que els animals, que no tenen la dissociació humana entre cos i ment, entre idees i realitat, noten abans que no passin, i abans que nosaltres.

En efecte, tot el que refereixo, no és dona en un dia normal. Temperatures d'estiu que precedeixen les de principis de la primavera: un disbarat meteorològic, per exemple.

Les coses van començar ahir; un inspector amb un defecte físic molt especial venia a fer la inspecció fora d'hores. Era, simpàtic, malgrat tenir la taca d'inspecció i anava per feina, no volia massa defectes constructius a l'hora de sopar,...

El mig dia el meu fill gran va venir sobtadament a dinar, cosa singular,...i desprès el vaig dur a aeroport a ell i a la jove, coses també poc corrents,...Eren acomptes del que vindria, senyals de quelcom,...

I afegeixo que la meva mare, que ja és molt gran i està potser més a prop del regne dels animals per la seva oscil•lant manca de raciocini (quan li dones conversa recupera no obstant les pautes de pensament anteriors, sembla estrany,...però no ho és tant,...), s'ha desvetllat i per això, pel matí, la seva memòria flaquejava; ha cridat l'ascensor sense motiu i sense dir-m'ho, abans de l'hora de sortir,...S'ha desvetllat, deia, i s'ha fet un embolic a les fosques, en plena nit: no sabia on era durant una bona estona; d'acord que pot passar i no és la fi del mon,...

Al metro, una altra de curiosa!, no ha fer sinó confirmar el que havia de ser aquest dia, però jo encara no ho veia: seients buits, molta gent sortint a la parada de canvi, una noia amb una samarreta llarga, desitjosa, crec, amb els llavis cridaners però aïlladament pintats, devia tenir un dia boig de la mare natura, altament hormonal; un follet-tortuga pentinat com en Ramos del Madrid, la noia de sempre, també hi era, però una mica més hieràtica i convertint-se a cada moment en un pel més inquietant i menys atractiva; la dona amb les ulleres blanques tipus Google amb el llavis potser massa premuts i les cames molt juntes per no deixar sortir, entrar o veure res, però exageradament i donant a entendre, el contrari,..En fi, el noi que hagués pogut ser galan, però amb el nas vermellós,..

Coses totes elles presents diàriament, encara que no en la quantitat servida. Servida? per qui? No ho sabem!

Però a l'entrada de la feina, el colom o gavina s'ha afanyat, com deia, a avisar- me, tot batejant-me des de dalt, d'allò que encara no n'era de conscient: que el dia seria especial. A mitja tarda, tot sortint, el vent de cop bufava fred i una cert debilitat de cames em deixava confós,..

Per fi a casa he llegit la notícia: una petita notícia, si es vol, en un bloc minoritari que deia: "els magnats tenen por que no acabi d'ensorrar-se el seu edifici de privilegi: han volgut fer un gratacels de diners massa alt i està a punt a punt de caure, només li cal una petita empenta." Crec que té raó la notícia, tanmateix no sé si estic content per confirmar allò que també penso o poruc de que sigui així, i del que vindrà...Però els coloms, o les gavines, són honrats i ja avisen, anticipàdament, amb les seves cagarrines,...