El món continua embogint

Dies que passen, flonjos,
Mentre en algun altre lloc
El món continua embogint,
Sembla que sota cels diferents,
Sobre terres confuses i òrfenes.

Les hores s'esdevenen joncs
Que es gronxen només si el vent les bufa,
Agòniques passatgeres del xafogós migdia,
Presoneres del brunzit de mosques i abelles.

Obro el llibre del capvespre
Per llegir algunes coses sobre la distància
Que em separa del riu de neó i asfalt,
A mig camí entre un cel distant,
Espectador de les nits pirinenques
I els llums impàvids d'un petit poble de muntanya.

No porto més disfressa
Que la del silenci calorós
Matisat per la banda sonora dels insectes,
I potser no porto més roba
Que la que tapa la pell cremada pel sol.

Però sí duc la certesa posada,
Com un mant de vespre humit i fred,
Que, malgrat aquestes hores lentes,
Insectívores, pirinenques, flonges,
En algun altre lloc,
El món continua embogint.