El misteri d'Alexandria

El gran reducte del saber ja no és només un record sobre un túmul de carbó. Ciències, Filosofia, Història..., han esdevingut cendres volàtils impossibles de recompondre davant l'implacable ferocitat del foc. Ningú no coneix qui ha estat l'autor d'abominable crim tot i que Juli Cèsar s'atribuïria el mèrit per insuflar-li major glòria a Roma.

Núbia havia sigut una assídua de la Biblioteca d'Alexandria de ben nena ençà. Posseïa una ànsia molt àvida de coneixement i una mirada escrutadora per conéixer el que hi ha més enllà d'allò perceptible. Entre aquells murs plagats d'idees conreava la convicció que podria trobar-se el camí que redreçàs la Humanitat.

Pocs mesos després, Núbia morí en circumstàncies que molts associaren a la càrrega insuperable del dol pel finit claustre del saber. El poble d'Alexandria acordà unànimament honorar-la soterrant el cos d'aquell mite sota les cendres de la Biblioteca. El respecte cap a aquella figura tan emblemàtica impedí que ningú no gosàs a tocar un lligall de papir que duia enrotllat al cordell de la cintura. Si algú s'hagués atrevit a profanar el secret desenrotllant el manuscrit, podria haver llegit un aspecte històricament revelador:

"(...) Tot just començava a ofegar-me en la saviesa de tanta ciència, aquesta em mostrà la gargamella. I ben bé us puc assegurar que dins alberga una llavor del mal que germina dins l'ecosistema de la ment humana. El coneixement ha estat la nostra salvació però sempre acaba sent el triomf de la nostra destrucció. Per això m'he vist en l'obligació moral d'incendiar el Temple del Saber aprofitant que seria la menys sospitosa. No em culpeu per representar el paper de dolenta en aquesta història (i probablement en la Història). Caldran segles per tornar al punt de saviesa on havíem aplegat. Sols anhele que algun altre iluminat incendie de bell nou el coneixement abans que la Humanitat el faça servir per incendiar-se a si mateixa."