El misteri d'Alexandria

Un relat de: Llorenç Garcia
El gran reducte del saber ja no és només un record sobre un túmul de carbó. Ciències, Filosofia, Història..., han esdevingut cendres volàtils impossibles de recompondre davant l'implacable ferocitat del foc. Ningú no coneix qui ha estat l'autor d'abominable crim tot i que Juli Cèsar s'atribuïria el mèrit per insuflar-li major glòria a Roma.

Núbia havia sigut una assídua de la Biblioteca d'Alexandria de ben nena ençà. Posseïa una ànsia molt àvida de coneixement i una mirada escrutadora per conéixer el que hi ha més enllà d'allò perceptible. Entre aquells murs plagats d'idees conreava la convicció que podria trobar-se el camí que redreçàs la Humanitat.

Pocs mesos després, Núbia morí en circumstàncies que molts associaren a la càrrega insuperable del dol pel finit claustre del saber. El poble d'Alexandria acordà unànimament honorar-la soterrant el cos d'aquell mite sota les cendres de la Biblioteca. El respecte cap a aquella figura tan emblemàtica impedí que ningú no gosàs a tocar un lligall de papir que duia enrotllat al cordell de la cintura. Si algú s'hagués atrevit a profanar el secret desenrotllant el manuscrit, podria haver llegit un aspecte històricament revelador:

"(...) Tot just començava a ofegar-me en la saviesa de tanta ciència, aquesta em mostrà la gargamella. I ben bé us puc assegurar que dins alberga una llavor del mal que germina dins l'ecosistema de la ment humana. El coneixement ha estat la nostra salvació però sempre acaba sent el triomf de la nostra destrucció. Per això m'he vist en l'obligació moral d'incendiar el Temple del Saber aprofitant que seria la menys sospitosa. No em culpeu per representar el paper de dolenta en aquesta història (i probablement en la Història). Caldran segles per tornar al punt de saviesa on havíem aplegat. Sols anhele que algun altre iluminat incendie de bell nou el coneixement abans que la Humanitat el faça servir per incendiar-se a si mateixa."

Comentaris

  • Crec que...[Ofensiu]
    AVERROIS | 21-05-2014 | Valoració: 10

    ...la Nubia té raó. El ser humà avança però no sap ben bé cap a on va. A vegades s'ha de començar de nou per retrobar el bon camí.
    Una abraçada.

  • D'il·luminats...[Ofensiu]

    D’il·luminats ni ha hagut sempre. Possiblement la Núbia tenia tora la raó, possiblement els avenços, els coneixements ens porten a situacions que no podem, o no sabem, controlar.
    M’ha agradat, Llorenç, sort!
    —Joan—

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

76 Relats

274 Comentaris

72750 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog