EL MILLOR REGAL

una bella història que acaba inesperadament. bon treball.

Benvolgut / benvolguda participant:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Com no és el teu primer finalista, si ja has enviat l'autorització, no cal que ho tornis a fer.

Cordialment,

Comissió de Concursos - ARC

Sempre va bé rebre un toc d'humor final que has sabut reservar-te amb molta destresa.
Un relat molt agradable i ben portat.
Salutacions.

Per aquesta perla que clou un curs molt discutit, per l'alt nivell que ha demostrat el concurs aquest any i els teus relats, t'he de dir amb coneixement de causa, han estat sempre a la terna dels desempats final, o directament finalista, cosa que parla molt bé de la teva mestria.

I en aquest relat em fa tot l'efecte que has fet un salt qualitatiu més enllà d'allò que ja et vaig comentar en un altre relat, i que ara no hi tornaré. Has evolucionat en el teu estil i es nota, sense deixar de banda el teu compromís social que defenses en tots els teus relats. Felicitats doncs, i t'espero en el pròxim curs, que serà molt del teu grat, ja ho veuràs.

Ferran

...La ciutat buida, pretén ser una possibilitat entre un milió de la realitat. Ja sigui per una pandèmia o per una espècie d’hecatombe provocada per la mala llet que la humanitat gasta, sobretot per part de governs bel·licosos i bel·licistes que no tenen cap tipus ni ganes de remordiment si passa quelcom com el que descric.
D’altra banda, com que he nascut optimista de mena, hi he afegit un final amorosit -que podia ben bé estalviar-me-, un deus ex machina que alleugerís en el lector la desgràcia que això suposaria. El que no he volgut aclarir és si el que pronuncia tallem! és un director de cinema o un déu misericordiós que ens vol evitar tant de sofriment.
Espero haver-te aclarit una miqueta els teus dubtes al respecte.

Aquest gest esdevé un coronament màgic d’un relat portat sigil·losament fins al final. De totes maneres l’actitud de l’esposa en els prolegòmens de la festa ja pronosticava un resultat especial: feia anys que no li venia de gust sortir, el “seu” Llorenç -atenció amb les cometes-, s’adobà una mica la cara, s’endormiscà tan bon punt es creuà el cinturó de seguretat. Així i tot, el ritme de la cloenda ens fa pensar en un desenllaç diferent, potser no tan “feliç” com realment és: Un viatge? No, millor.
Una excel·lent cirereta al regal literari que ens has fet al llarg i ample del concurs que ara finalitza. Espero que ens trobarem i ens llegirem durant el proper. Així mateix, desitjo i espero que la salut t’acompanyi. Nosaltres estem bé.

Genial, m'ha encantat, que més podria dir? Feia temps que no passava per aquí i m'agrada haver tornat.

El cop d'efecte ha sigut genial.
M'agrada com inicies la història com la fas transcórrer per acabar en un final poc ocurrent o no...
Felicitats,
Neus Marín

El cop d'efecte ha sigut genial.
M'agrada com inicies la història com la fas transcórrer per acabar en un final poc ocurrent o no...
Felicitats,
Neus Marín

Caram, E.Viladoms, quin cop d'efecte! Molt i molt bo. Realment aconsegueixes deixar amb la boca badada al lector. M'ha agradat molt.

Ja tens per costum el sorprendrem una mica en els teus relats, però aquesta vegada t’has passat! De les vegades que ni de ben lluny veia venir el final!
Bon final... malgrat les circumstàncies...
—Joan—

Renoi, com ens has enganyat ! Tot pintava que anava per un camí, i ha resultat absolutament diferent. Un magnífic relat. Una abraçada, Enriqueta.
Aleix