El meu primer petó

Era una tarda ennegrida d'hivern,
ens eixoplugàvem de la pluja,
adolescents,
tímids,
encongits,
fugint de mirar-nos,
amb la por entre les dents
el fred es tornava invisible,
feia dies que desitjàvem besar-nos,
però no en sabíem,
la vergonya ens barrava.

Al carreró de la Peni
les gotes picaven al paraigües,
tot negre, menys els teus ulls,
ens vam mirar...
i el desig ens va empényer endavant,
els teus llavis i els meus, lliscant...
el meu primer petó,
el teu primer petó,
el nostre primer petó.

Muts, sense cap paraula,
amagant els sospirs,
abraçats, encantats,
i les teves mans eixugant-me les gotes de la pluja...