La Júlia i en Miquel

La Júlia i en Miquel, els coneixes??
Són els meus fills, de moment dos...

Encara no han nascut,
no sé quina cara tenen,
però sé que la Júlia té els meus ulls,
el meu somriure, la meva panxeta,
és com jo!! Per fora, per dins...
però també té coses del seu pare,
és molt forta i mai té por,
caça gripaus, s'enfila als arbres,
i sempre porta els genolls pelats.

La Júlia té una taca groga darrere l'orella,
és perquè sempre juga amb un follet
que li explica contes a cau d'orella.

Encara no han nascut,
no sé quina cara fan,
però sé que en Miquel té els ulls de son pare,
oceans intensos amb esquitxos d'algues,
i el seu nas, i el seu dit gros del peu,
és com ell!! Per fora, per dins...
però també té coses meves,
és molt curiós, sempre fa preguntes,
cerca nous camins, imagina aventures,
i l'olor a pólvora el fa embogir!

En Miquel sempre es penja
un parell de plomes al cabell
en aquells dies que són més especials.

Juguen a disfressar-se,
són princesa i bandoler
que, aliats, defensen les fronteres
i omplen de flors les seves terres.
Quan han guanyat una batalla,
ho festegen dalt del cirerer
a les orelles, cireres per medalla,
entre cants, brinden amb licor d'estels.

La Júlia i en Miquel naixeran junts,
en una espurnejant nit de solstici...