Carta de comiat a Barcelona

Un relat de: La Princesa Mononoke

Distinguida Barcelona,

En tots aquests anys l'he maleït infinits cops, l'he odiat enèrgicament. Tanmateix algun dia he trobat que feia més bona cara i fins m'ha somrigut, és per això que crec que ha arribat l'hora de reconciliar-nos i de començar a ser amigues.

Vosté sap bé que això només podrà ser si marxo ben lluny de vos, però tampoc gaire, el suficient per poder venir a veure-la de visita quan la trobi a faltar, que ja sap que de visita tothom és molt amic.

Em fa molta il·lusió començar aquesta nova vida lluny de vos, ara des de la meva finestra puc olorar a terra humida i resseguir amb la mirada les carenes de les meves muntanyes. Un tresor que vosté mai podrà oferir-me.

Necessito enyorar-la i emocionar-me quan la vingui a veure i sentir, a la fi, que la començo a estimar.

Cordialment la saludo, però no li allargaré la mà, doncs se'm tacarien les mans de greix, fum i pudors...

Comentaris

  • Aquesta bruta dissortada Ciutat[Ofensiu]
    Roig | 10-02-2006

    Princesa Lu, estic d'acord amb el teu relat, tot i que visc al cor del monstre. Però hi he viscut sempre, i per mi la meva vila és una flor que naix d'una esquerda en l'asfalt.

    Però el que m'ha agradat més a estat la teva reconciliació: fuig del típic, de la crítica estèril, però rebutja convincent sens guardar rencor.


    Bé, princesa, has deixat el Reialme per baixar a les Valls. Però hi ha un cavaller que també va deixar la teva cort i et vol saludar. Ni que sigui tan sols de visita, com els vells amics.

    Salut i una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: